En estat d'eleccions

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

No és nou ja dir que anem d'unes eleccions a unes altres. Passa arreu a escala europea, tot i que a Catalunya els últims anys hem estat abanderats del tema.

Com si no en tinguéssim prou, ara, des del Parlament de Catalunya es posa pressió al govern per convocar-ne de nou (no he acabat d'entendre el pretext) de forma anticipada. O això o una moció de confiança al president Quim Torra. Ah, d'acord. Posem que el president perd la confiança de la cambra. Algú d'algun altre partit té un candidat alternatiu per substituir-lo amb una alternativa de majoria donant-hi suport? Fins a on sabem, no.

Catalunya té la necessitat de ser governada. Els territoris, els països, els estats requereixen ser governats, fer gestió més enllà de la política per la política; en la qual ja vivim molt, o massa. I vull subratllar el "massa".

No sols l'economia necessita un cert ordre, també la gestió dels temes de país, que requereixen d'ordre i d'entesa. Una entesa política racional que ha de deixar a banda alguns temes absolutament fonamentals; i aquí parlem d'ensenyament, de sanitat, però també de generació de llocs de treball o d'habitatge. Hem de saber crear un gran debat, buscant l'entesa, buscant un consens sobre aquests temes. I arribar a uns pactes estables i perdurables que millorin el nostre estat del benestar.

Ja tenim prou amenaces sobre el nostre dia a dia polític de gestió. Les circumstàncies que no depenen de nosaltres i que ens marquen el calendari: decisions judicials, factors humans, imprevistos… sense comptar aquí talls importants com va ser l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, encara sols fa uns mesos. Una aplicació que, a demés, ara se'ns torna a amenaçar d'aplicar per activa i passiva per aquesta dreta molt a la dreta que persevera en aquest relat únic. Tot això crea un neguit en la gestió, en l'activitat regular, generant un estat de mobilitat, de canvi, de transició constant. I com a conseqüència, un important factor de desconcert ciutadà.

Sumem-hi factors tan greus com les experiències polítiques i personals viscudes a Catalunya aquests últims mesos i anys, ponderant inclús presos polítics (espero que les decisions de la Junta Electoral Central no afectin aquesta revista). Uns presos que ara veiem liderant llistes electorals! I ja ens hi estem avesant com una cosa normal. També candidats que es mouen, candidats nous, llistes noves… Estem facturant una nova normalitat moguda ben xocant. Ens toca anar d'unes eleccions a unes altres. És així. I les properes nits electorals seran decisives i acceleradores. Tots els vots, com sempre, tornen a ser molt importants. Cinturons cordats.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article