Quan la primavera passi

Aquest jove es defineix com humanista i periodista. "M'he especialitzat en comunicació, anàlisi i consultoria política. Sóc de Guimerà!", assegura un dels col·laboradors més joves del setmanari. El podeu llegir un cop al mes a Motiu de Reflexió.

Quan la primavera passi, haurem votat en quatre urnes diferents. Això sols a Catalunya: l'urna del Congrés, la del Senat, la de les eleccions europees i la de les municipals. Potser ha arribat a les Espanyes l'onada del voler votar.

El president Pedro Sánchez es va tirar a la piscina convocant eleccions pel 28 d'abril. No comparteixo la idea en un sentit estratègic, sobretot a un mes de les eleccions europees, municipals i en moltes comunitats autònomes, a les quals podia arribar des del palau de la Moncloa. Si el 28 d'abril no li va bé, i es consumeixen totes les previsibles metàfores retòriques de Setmana Santa aplicades al president i al seu govern, la segona ronda de maig pot ser una oportunitat per als socialistes, però també una segona batzegada. 

L'intrèpid Pedro Sánchez va quedar segon i ha aconseguit governar. Paradoxalment, ara podria, molt segurament, quedar primer i no fer-ho. Cal no menysprear el potencial de la suma andalusa aplicada a les cambres representatives espanyoles. 

Encara ens falten elements: qui seran els candidats arreu, quines seran les estratègies de campanya… També per a la política catalana ens manquen peces, sobretot a la política independentista, clarament mancada de rumb i amb lideratges confusos.

També aquestes eleccions primaverals que ens vénen poden servir per anar clarificant les coses per a l'independentisme; o, si més no, per establir un nou marc, un nou context per avançar.

Quan la primavera passi haurem vist com haurà anat el judici als presos polítics catalans. Fins ara, totes les seves declaracions davant del tribunal ens han semblat plenes de veritat i carregades de raó. Les proves i els arguments pesen tones. Però també vindran declaracions que ompliran de postveritat la sala del judici del Tribunal Suprem. També tindrem dies que ens sentirem inquiets sobre com pot anar la cosa. Sobre quina serà la realitat que s'imposarà. Millor sempre no fer-se il·lusions i anar amb les expectatives baixes.

La sentència trigarà a arribar. De ben segur que ja estarà tot votat. No fos cas. Però procuraran tardar poc. La cara garantista que vol donar el jutge Marchena ha estat observada per tots els analistes. També probablement els propòsits judicials de Vox quedaran força oblidats, i més tenint veu i vot, com es preveu, a les cambres legislatives espanyoles. 

Veurem si els deixen tornar a Lledoners a esperar la sentència. Veurem de quin color serà el ministre de l'Interior quan això s'hagi de decidir.

Quan la primavera passi, vés que no vulguin fer venir una tardor catalana. Nosaltres, però, oi, ja se sap: per quan vingui un altre juny…

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article