Anticatalanisme, catalanofòbia, intoxicació i repressió

És un home molt conegut a Tàrrega, en bona mesura per la seva dilatada trajectòria en el món de la política local. Avui dia ha deixat enrere aquesta faceta, però no renuncia pas a seguir defensant els seus ideals. La seva manera de fer-ho ara és en els articles que escriu des de fa uns quants anys a la secció d'Opinió de NovaTàrrega.

«L'home és el vertader creador del seu destí. Quan no n'està convençut no és res a la vida»

Gustave Le Bon


L'ou de Pasqua

De la Pasqua espanyola, és clar. No pas de la nostra tradicional "Mona de Pasqua". Sap molt de greu sempre, però més en dies tan assenyalats, tradicionalment parlant, que hagin vingut ha intoxicar-nos els ultranacionalistes espanyols, els d'allà i els d'aquí, de dreta, de centre i d'esquerra, i encara que uns ho han fet amb més intensitat que uns altres, tots ells, amatents a la tradició, ens han portat el seu "ou" de Pasqua: un autèntic "ou de la serp" en tots els casos, això sí, ben tapat amb una substància cremosa i retolacions manuals d'un fil mantegós invocant missatges d'una singular voluntat dirigida textualment en tots ells a voler alliberar Catalunya dels mateixos catalans. Si lliure és l'expressió, aquesta no amaga ni la manca de respecte a la tradició, ni la mala llet agra i intoxicadora dirigida en forma d'ou ple de crispació. Confio que, més enllà de la indigesta visual (i auditiva), hom sabrà distingir quin és l'ou que li convé "comprar"; en tenim d'autèntics, dels de sempre, fets amb un especial i treballat afecte evocador de valors tradicionals, sans, familiars, acollidors i dolços... com sempre.

 

Diarrea colonial

Conseqüència d'una repressió desacomplexada dirigida contra Catalunya pels salvapàtries espanyols de sempre, els únics nacionalistes possibles reconeguts pel dret de conquesta (i del més enllà). Ultres i compulsius la majoria, mentiders catalanofòbics des del bressol, arrogants sentinelles de la "sagrada unidad española" que vénen a clavar-nos en creu i no pas perquè siguin els dies de la passió de Jesucrist i de les processons espectacle tan esteses al sud del gran estat. Confio que la forçada diarrea no afectarà la gent d'aquest país nostre que anhela sa llibertat i que clama pels seus drets fonamentals en una democràcia real i pel respecte a la seva dignitat. Les eleccions poden ser una oportunitat, no perquè els colonitzadors canviïn la seva forma de pensar en allò que pomposament en diuen "polítiques territorials", sinó perquè puguem reforçar entre nosaltres l'exigència d'exercir el nostre dret a l'autodeterminació. Dret fonamental inalienable. I reactivar el que ara mateix constitueix la prioritat principal, que no és altra que l'exigència del final de la constant repressió.

 

Intoxicadors de raça

Els que amenacen i amenacen com si s'acabés el món sense aportar res de nou basat en el més mínim respecte a tot un poble pacífic i convivencial des de sempre. Ja sabem que ho fan per la "unidad de España" aquella per la qual tot s'hi val, segons ells. Tot, absolutament tot. Des de criminalitzar urnes i votants, ultra apallissar-los, empresonar innocents, muntar judicis sobre la base de sinistres instruccions, prohibir el color groc, paraules sospitoses, frases reivindicatives, espiar-ho tot i a tothom per fabricar falsedats que alguns fiscals afinen per a la pretesa intenció. Habituals usuaris del que corre per les "clavegueres de l'estat" que de tanta merda acumulada els repixa per les costures. Sort dels navegants fiscalitzadors del règim del "atado y bien atado" que en regulen les pestilències i en vetllen l'oprobi general.

 

Odi i repressió

Disfressats de justiciers constitucionalistes vénen a sembrar odi i provocació destinada a trencar la convivència dins de Catalunya. Greu, molt greu. Disfressen els seus inconfusibles orígens colpistes amb un feixisme de guant blanc llençat a reactivar uns títols que no es van acabar amb la mort del dictador. Ingredients prou perillosos per als drets humans de tothom, però que per als catalans poden esdevenir també poc menys que letals. I van a totes aquests feixistes de nou encuny fent gala de la seva unívoca propietat del "nou" règim que, en evident descomposició, volen portar a l'esmicolament sistemàtic i progressiu de tots els valors pels quals tant ha lluitat i sofert el poble català. Però, malgrat que la majoria dels partits polítics espanyols, i no diguem els espanyolistes, s'hagin begut l'enteniment polític, haurien de saber que no se'n sortiran. La sensatesa del poble català s'acabarà imposant per sobre de tots aquests personatges. No serà fàcil, però no pararà fins a fer-se realitat.

 

Diàleg, respecte i dignitat

La voluntat de diàleg és bàsica i sempre ho ha sigut per part nostra. I el dret al respecte i a la dignitat també. Malgrat les múltiples línies vermelles que els espanyolistes posen sempre al davant, volem parlar, dialogar i parlamentar amb responsabilitat, però també tenim dret d'exigir les mateixes condicions de responsabilitat i respecte i que tots plegats n'assumeixin la necessitat i la urgència que la situació imposa. 

I no ens podem equivocar, ara i sempre hem de votar independència i com més junts anem, millor. Sense retòriques!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article