Els polítics i l'economia

Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE, tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.

Acabem de passar unes eleccions generals amb una fase prèvia de campanyes electorals per part de tots el partits polítics on s'han dit moltes coses i se n'han callat encara més.

En el meu entendre hi ha hagut en tot el procés dos protagonistes: Catalunya i l'economia. Del primer se n'ha parlat massa i malament i del segon no se n'ha parlat pràcticament gens.

És de destacar la gran desfeta del PP, que entre altres motius del seu resultat electoral, un ha estat l'haver repetit l'estratègia que van aplicar a Andalusia, basada a demonitzar Catalunya i el moviment independentista, que s'ha triplicat en quatre anys degut precisament a aquesta mala estratègia del partit governant del PP.

Si els del PP en comptes de recollir vots contra l'Estatut pels carrers, si Mariano Rajoy hagués escoltat mínimament les raons d'Artur Mas fonamentades en un estat de fallida de les finances catalanes degut a un mal finançament de la nostra comunitat autònoma, i li hagués acceptat un nou pacte fiscal i una relació impositiva de bilateralitat com la vigent en el País Basc, no hauria succeït res del que hem vist i patit en aquests últims set anys.

Per altra banda, on era el rei Borbó, per arbitrar aquella situació del tot injusta, que apuntava cap un greu conflicte entre Catalunya i España? L'altra protagonista de la campanya, per omissió, ha estat l'economia. Els diferents partits s'han centrat a parlar dient que apujarien o abaixarien els impostos, depenent de quina era la seva clientela electoral.

Cap partit ha presentat i explicat la part referida a l'economia del seu programa. Les ofenses personals, les mentides i els atacs a Catalunya i als independentistes catalans han estat els protagonistes.

Cap partit s'ha preocupat d'explicar com resoldrien els problemes reals de la gent, com garantir el cobrament de les pensions, les mancances del sistema educatiu i de la sanitat conseqüència de les retallades del 2009, els contractes precaris i sous miserables de la gent jove que de tant no dir res ens hi acabarem acostumant, el fet que ens estem quedant endarrerits en la nova revolució industrial provocada per les noves eines digitals i la manca de professionals per fer-hi front, els lloguers abusius dels pisos de les grans ciutats que provoca que l'habitatge sigui inaccessible per part de molta gent, etc.

Uns dient que baixarien els impostos, però no dient com farien front a les necessitats d'una justícia social mínima per encarar les necessitats esmentades i altres dient que els apujarien, quan de fet tenim un dels sistemes impositius dels més alts d'Europa.

Per altra banda, sobre el tema de l'evasió fiscal, la majoria no han dit res i els que ho han fet, ho han dit amb la boca petita. Un país on es calcula que el frau fiscal per deixar de pagar l'Impost de Societats, l'IVA i l'IRPF, puja a uns 40.000 milions d'euros l'any. No importa que governin les dretes o les esquerres, aquest tema es tabú. Per què deu ser?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article