L'Angulària no cedeix contra la Pobla

per Ramon Oromí Escolà

Esports

Un moment del partit contra la Pobla
Un moment del partit contra la Pobla | Ramon Oromí

En una tarda esplèndida per a la pràctica del futbol, l'Angulària va disputar la jornada 22 de Tercera Catalana davant La Pobla, un dels equips capdavanters, cridat a ocupar places honorífiques.

Aquest encontre era una mica especial, pel fet que, a banda de ser un rival directe, va ser el primer equip que ens va guanyar al seu camp, deixant-nos una mica tocats.

S'havia de vèncer, i ho van fer. El vam guanyar, en un dels partits més disputats i emocionants que hem viscut aquesta temporada a Anglesola. Va reunir tots els ingredients necessaris com per convertir-se en un espectacle dels que fan afició.

Bon futbol, entrega total, molta força física que ningú estalviava, i per damunt de tot, molta fe posada en aconseguir els tres punts; valors que serveixen pels dos equips, el rival tampoc afluixava, doncs de guanyar la Pobla, s'haguessin atansat amb molt perill, i ens treien el privilegi d'ocupar el primer lloc en solitari, conscients que el segon, la Seu, ja havia guanyat el seu partit, jugat dissabte, i ens havia igualat a la taula. Calia mantenir el liderat, i el van defensar amb tots els cinc sentits.

Els noranta minuts van ser intensos i no es va donar respir per cap bàndol. Les forces estaven igualades, però el futbol es decantava en certa manera, no massa, pels locals, que buscaven el gol amb ganes, però eren frenats per un Pobla ben assentat i físicament ben preparat per aguantar en defensa i sortir al contracop.

Aquesta tàctica els donà resultat fins al minut 34, quan Mimit talla una jugada dels visitants, la baixa i la dona avançada a Marin; aquest corre la banda i la centra perquè, Manel, desmarcat, la creués al fons de porteria. Un gran gol, per la seua elaboració i pel que representava. La Pobla no ho acusà i va continuar pressionant, fins que s'arribà el descans amb el mínim avantatge d'1 a 0.

A la represa, la Pobla va sortir amb la idea de fer-nos la guitza, ja que al minut 51 i fruit d'un córner, el seu golejador Molleví, enmig d'un núvol de gent i cames, posà el peu per empatar un partit que se'ns complicava. Quedaven molts minuts i ningú afluixava.

Però per sort, l'angoixa durà tan sols un minut. En la primera jugada, una vegada tret de centre, Baiget recull la pilota i la donà per alt a Marin; per cames, supera la defensa, i davant la sortida desesperada del porter Daniel, li bombeja la pilota pel damunt, amb tota la intenció del món, i estableix el 2 a 1 definitiu, per alegria i celebració de tota la parròquia. 

Era el minut 52, i quedava una eternitat. A partit d'aquí és quan es va veure l'esperit de sacrifici de tot un equip per amarrar els tres punts, malgrat els entrebancs lícits, i no tant, d'un rival que es resistia a marxar de buit d'Anglesola. Un xut al pal del locals va impedir un tercer gol, que hagués donat la tranquil·litat, evitant una incertesa que durà fins al xiulet final de l'àrbitre.
Amb questa victòria seguim mantenint en solitari el primer lloc a la taula, liderat, tot sigui dit, gràcies a aquest grup de jugadors i tècnics, que no l'han deixat des de la primera jornada.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article