Si sumo totes les hores que m’he passat palplantat a la marquesina del meu poble esperant l’autobús de línia 205 —que no sempre arriba—, em surt aproximadament el mateix nombre que el de trucades brossa que rebo al cap del dia. Grosso modo.

Precisament durant un d’aquests compassos d’espera em vaig fixar en l’anunci d’una operadora que galleja de ser “l’única que identifica les trucades spam i dona l’opció de bloquejar-les per sempre”.

Una més

Les operadores tenen una relació curiosa amb la singularitat: totes són les úniques que ofereixen una cosa que, casualment, també ofereixen totes les altres.

L’única amb més cobertura. L’única que t’escolta. L’única que no et complica la vida… Després truques al servei d’atenció al client i t’adones que l’únic ets tu, esperant.

El rerefons del missatge és paradoxal. El problema de les trucades brossa no ha crescut al marge de les operadores telefòniques, que durant anys, n’han estat còmplices necessàries. 

Són les mestresses de les xarxes: les controlen, les exploten i en fan negoci. I malgrat que disposen d’eines per detectar una part del trànsit irregular, fins ara no han mogut un dit per barrar unes pràctiques que faciliten trucades comercials invasives i dinàmiques fraudulentes i les estafes telefòniques.

Qui truca realment?

Un dels problemes és la falsificació de l’identificador de trucada, coneguda com caller ID spoofing.

Aquesta tècnica consisteix a manipular el número que apareix a la pantalla quan rebem una trucada. D’aquesta manera, sembla que qui ens truca és un banc, una empresa coneguda o un organisme oficial, quan, en realitat, a l’altra banda hi ha algú que intenta guanyar-se la nostra confiança per obtenir dades personals, codis de verificació, contrasenyes o diners.

Per això, encara que el número que aparegui a la pantalla sembli legítim, no ens n’hem de refiar. Davant de qualsevol petició sospitosa, el més prudent és penjar i contactar directament amb l’entitat a través dels seus canals oficials.

Mesures

Les operadores fa anys que disposen de capacitat tècnica per filtrar una bona part d’aquest trànsit abusiu. Existeixen mecanismes per analitzar el trànsit, comprovar numeracions i establir cadenes de confiança entre operadores. 

Aquí entra en joc STIR/SHAKEN, un conjunt d’estàndards pensat per dificultar la suplantació de números en les xarxes telefòniques basades en tecnologia IP.

La idea s’assembla a la cadena de confiança dels certificats digitals que utilitzen les pàgines web segures, les que comencen per https://. Quan s’origina una trucada, l’operadora emissora hi incorpora una signatura criptogràfica amb informació sobre la identitat telefònica presentada i el grau de confiança que li atribueix. L’operadora receptora pot validar aquesta signatura abans de mostrar la trucada a l’usuari.

Això no demostra que la persona que truca sigui honesta ni que la comunicació no tingui finalitats comercials. Però ajuda a detectar manipulacions, a mostrar advertiments i a prendre decisions de filtratge o bloqueig amb més informació.

Esperant t’hi pots florir

Però els filtres estrictes i obligatoris, tanmateix, no han arribat fins fa molt poc. A Espanya no és fins al 2025 que s’imposen mesures específiques per bloquejar les trucades i els missatges que utilitzen numeracions falses, no assignades o emprades indegudament. 

L’Ordre TDF/149/2025 introdueix obligacions concretes per bloquejar trucades i missatges que fan servir numeracions buides, inexistents, no assignades o manipulades. La norma també obliga a bloquejar determinades trucades procedents de l’estranger que es presenten amb un número espanyol, i prohibeix usar numeració mòbil per fer trucades comercials no sol·licitades o prestar serveis d’atenció al client. 

El sistema, però, encara no està completament desplegat. La part relativa al registre d’àlies comercials i al bloqueig de missatges enviats amb àlies no registrats ha quedat ajornada fins al setembre de 2026.

La pregunta és inevitable: aquesta protecció contra les trucades brossa no hauria d’estar integrada en la infraestructura de la xarxa, en lloc de comercialitzar-se com un servei diferencial?

“D’on heu tret el meu número?”

Quan rebem una trucada comercial o fraudulenta, aquesta pregunta sol ser inevitable. El nostre número pot haver arribat a una base de dades per camins molt diferents.

Sovint l’hem facilitat nosaltres mateixos en contractes, compres en línia, sortejos, aplicacions o formularis on, sense adonar-nos-en, hem acceptat rebre comunicacions comercials o compartir dades amb tercers.

També hi ha empreses especialitzades a recopilar i vendre contactes comercials, així com intermediaris que combinen informació procedent de formularis, directoris, registres públics i altres fonts.

Una altra font habitual són les filtracions de dades. Quan una empresa pateix un ciberatac o una fuga d’informació, els números de telèfon poden acabar circulant i revenent-se durant anys.

De vegades, ni tan sols provenen d’una llista: alguns sistemes es limiten a provar combinacions de números fins que detecten línies actives.

El cas és que, una vegada el nostre número entra en el circuit comercial o fraudulent, recuperar-ne el control resulta molt difícil.

Drets prèmium

Encara que les operadores no siguin les responsables directes de cada trucada fraudulenta o comercial, formen part d’un engranatge del qual n’obtenen ingressos: trànsit de veu, serveis majoristes, numeració, interconnexió, plataformes de comunicació i solucions de filtratge o seguretat. 

A més, com resa l’anunci, es presenten com una solució exclusiva la protecció davant d’un problema estructural que el mateix sector ha contribuït a crear o, si més no, ha deixat créixer.

La identificació i el bloqueig de trucades brossa, d’altra banda, no són funcions exclusives d’una sola operadora. L’aplicació Telèfon de Google incorpora identificació i filtratge de trucades sospitoses. L’iPhone permet silenciar, filtrar o bloquejar trucades desconegudes i identificades com a brossa. Smart Call, de Samsung, ofereix identificació de trucades i protecció contra possibles fraus. També hi ha aplicacions de tercers, com Truecaller (truecaller.com), que identifiquen i bloquegen trucades no desitjades.

Telefonia ètica

Les operadores han conviscut durant anys amb el problema de les trucades brossa i fraudulentes. Ara, en lloc de presentar-ne la prevenció com una responsabilitat bàsica del servei telefònic, la converteixen en un producte, una funció diferencial o un argument comercial. És el que es coneix com monetització de la mitigació: vendre com un servei exclusiu la protecció davant d’un problema conegut des de fa anys. I això grinyola una mica.

Una actitud més ètica consistiria a atacar el problema d’origen: verificar l’autenticitat de les trucades, dificultar les pràctiques abusives, minimitzar la recopilació de dades personals i actuar amb transparència sobre els usos que se’n fan.

Bastint la confiança amb infraestructures responsables, amb respecte per la privadesa i amb un compromís real amb els interessos dels usuaris.

Potser aleshores podrem tornar a preocupar-nos pel problema de sempre: disposar d’un sistema de transport públic eficient, fiable i que arribi a tot arreu. Bona quinzena. xerpejant.cat