En societat, quan una parella d’enamorats, siguin festejadors, ajuntats, casats, parella de fet..., estan a punt de tirar-ho tot per la borda, abans d’arribar al trencament es distancien temporalment en un període de reflexió conegut col·loquialment com “donar-se un temps”. Aquest espai de temps serveix per agafar perspectiva de la situació i descobrir que potser allò que semblava idíl·lic, en realitat, era una percepció errònia d’un camí de roses que s’havia tornat espinós.

En política passa tres quarts del mateix. Després d’uns comicis, l’aritmètica parlamentària crea la il·lusió d’haver trobat la “parella de ball ideal”. Aquella que asseguraries ser capaç de ballar qualsevol peça. Tanmateix, la realitat i la cronologia és obstinada i ens demostra que es tractava només d’això, d’una il·lusió. 

La prova del cotó l’observem malauradament amb molta freqüència. Ja fa més de 10 anys de la coalició electoral Junts pel Sí, que va néixer amb un objectiu ben clar: guanyar les eleccions del 27 de setembre del 2015 i engegar un procés d’independència. Les eleccions es van guanyar, però a causa de les contradiccions entre partits i un reguitzell de dificultats sorgides, va esdevenir una parella de ball que contínuament ballaven xafant-se els peus.

Actualment, la negociació entre PSC i ERC pels pressupostos de la Generalitat ha caigut en via morta, i ha provocat la retirada dels mateixos per part del govern del virrei Salvador, abans de trobar-se amb un rebuig parlamentari de conseqüències imprevisibles (o no). La més arriscada seria la dissolució del Parlament i la consegüent convocatòria d’eleccions (Aragonès). I com ja sabem, les urnes són el malson de la majoria dels partits amb representació parlamentària acomodada. 

Ara per ara, els dos partits es fixen l’objectiu d’aprovar els comptes abans de l’agost. Recordem que el principal escull sobre la taula és precisament un dels acords d’investidura, la recaptació de l’IRPF, envoltat d’unes eleccions andaluses (María Jesús Montero) que dinamiten aquest acord. Després del període de reflexió, ERC tornarà a acotar el cap o finalment deixondirà?