Fa poques setmanes, tres concretament, ja escrivíem sobre el terrabastall que representaria el rebuig al pressupost municipal, presentat per un equip de govern en minoria. I tal dit, tal fet. El refús per part de l’oposició de la previsió dels comptes anuals està portant fil per randa les conseqüències anunciades. Primer, una qüestió de confiança presentada per l’alcaldessa Alba Pijuan com a subterfugi legal per aprovar el pressupost, i que fou clarament dilacerada per l’oposició. I segon, la presentació d’una moció de censura de la mateixa oposició que ha servit per desbancar l’equip de govern liderat per ERC.      

Alba Pijuan en un intent de desacreditar la nova opció de govern, l’ha qualificat de “contra natura” titllant la CUP d’extrema esquerra i Junts de la dreta més dretana amb la intenció de recuperar el poder. Parlant de governs contra natura, com en diria vostè senyora Pijuan del seu? Pensi que per obtenir el (seu) poder, vostè que representa un partit (ERC) que s’omple la boca d’independentisme, va acceptar l’entrada a govern de Silverio Caro (PSC-PSOE), partit que va donar suport primer que ens atonyinessin brutalment l’1-O i, posteriorment, a l’aplicació al Parlament de l’article 155, que ens va arrabassar el control de la minsa autonomia vigilada atorgada.

Senyora Pijuan, l’enfadosa cantarella (excusa) del seu “tripartit d’esquerres” ja està molt, però que molt, amortitzada. Pensem en els dos tripartits d’esquerres a la Generalitat (2003-2010) que van acabar com el rosari de l’aurora. Per no parlar de l’actual tripartit d’esquerres “camuflat”, amb les costures a punt de rebentar. 

El cas de Tàrrega és de traca i mocador. Els resultats electorals darrers van deixar un mapa polític ben clarivident: de 17 regidors, 16 formen part en teoria del bloc independentista (94%) i un clarament castellanista (6%). És assenyat preguntar-se, doncs, si en la composició de l’anomenat govern d’esquerres van influir més aviat pugnes personals?  

A partir d’ara, doncs, estarem expectants de veure com carbura políticament l’ERC de Tàrrega, en el món sempre amarg i espinós de l’oposició.