Si fa tres quinzenes encetava la temàtica dels patrons foscos jugant amb la metàfora de les croquetes, avui reprenc el fil amb un altre ingredient, aquest cop, televisiu fet de competició, puntuacions i tàctica.

Com a punt de partida d’aquesta Càpsula TIC agafo aquest concurs de cuina emès a 3Cat i presentat pel xef Marc Ribas @madxef. Més enllà de la voluntat de recórrer el país i valorar restaurants, plats i serveis, sovint em deixa un regust peculiar: el joc brut entre participants: estratègies calculades, puntuacions esbiaixades, rivalitats mal dissimulades sota una aparença cordial i amable.

Tot plegat forma part d’un exitós format televisiu. Que veiem, identifiquem i comentem des del sofà de casa: “Aquesta nota és estratègica”, “Aquest ha puntuat baix per assegurar-se la posició”, “Aquí hi ha càlcul”.

La partida ha començat!

Potser no ens n’hem adonat, però fa temps que hi participem. I, a diferència del concurs, aquí no veiem les càmeres, ni sentim la música de tensió, ni tenim un jurat que expliqui les normes, ni podem rebobinar un moment que ens ha passat per alt. Si al programa intuïm quan una puntuació és estratègica, a la xarxa cal afinar la mirada per detectar quan una interfície, un missatge o una oferta no són neutres.

Es tracta de desvelar els interessos que hi ha darrere les plataformes i serveis que consumim. De descobrir les divergències entre els objectius de qui les dissenya i els nostres interessos com a clients i usuaris.

Segons el CECU (la Federación de Consumidores y Usuarios cecu.es), el 97% dels principals webs i aplicacions utilitzades a la Unió Europea incorporen algun tipus de patró fosc o estratègia de disseny manipulatiu. 

Així, no es tracta d’una excepció. Parlem d’una pràctica estesa i normalitzada. I si el joc és generalitzat, ens caldrà entendre’n el funcionament i aprendre a jugar-lo millor.

Canvia de rol

En el Joc de cartes, els espectadors no només mirem: analitzem, detectem aliances, sospitem d’intencions, interpreten silencis, emetem veredictes.
Quan naveguem per xarxes i apps, en canvi, sovint actuem com a participants despistats: cliquem, acceptem, comprem, compartim… sense preguntar-nos què hi ha al darrere i quines conseqüències pot tenir.

Per això, la primera contraestratègia és clara: canviar de rol. Passar de consumidor automàtic a observador crític. Trencar amb l’automatisme és la primera esquerda en el poder del patró fosc.

Desactiva la pressa

Un dels trucs més habituals de l’arquitectura persuasiva és la urgència artificial: comptadors enrere, últimes unitats, ofertes que acaben d’ací poca estona.
La pressa redueix el pensament crític. És pura psicologia. Per això, evita prendre decisions quan estiguis cansat, enfadat o eufòric. Si és una oferta “irrepetible”, comprova si demà continua existint. Sovint reapareix. La urgència era estratègia, no realitat.

Fes una pausa voluntària de 24 hores abans de comprar res que no sigui imprescindible.

Busca el botó petit

Moltes interfícies utilitzen jerarquia visual per dirigir la teva decisió: un botó gran, de color cridaner per “Acceptar” i un petit, gris i discret per “Configurar” o “Rebutjar”.

Quan, per exemple, apareix un mur de galetes, no cliquis el primer botó de forma automàtica. Busca l’opció de configurar o gestionar preferències i dedica 30 segons a desmarcar opcions innecessàries.

Talla el flux infinit

La reproducció automàtica de vídeos, Reels i històries a les xarxes socials és un dels mecanismes més potents de retenció de l’atenció i del temps. El disseny està pensat perquè no hi hagi punts naturals de parada.

Per recuperar control, desactiva la reproducció automàtica quan sigui possible. Cada plataforma ofereix mecanismes específics per ajustar aquesta funció.

A més, aplica l’autocontrol i decideix abans d’entrar-hi quant de temps vols dedicar-hi. Si cal, utilitza el temporitzador del mòbil o l’eina de Benestar Digital, per establir pauses digitals.

Silencia el soroll

Les notificacions no són neutres. Són crides constants a desbloquejar la pantalla i tornar a l’aplicació: algú ha publicat, algú ha reaccionat, algú ha comentat...

Quan el dispositiu calla, recuperes control i sobirania digital. Prova això. Entra a la roda dentada de la Configuració del teu dispositiu. Allà, busca la funció Notificacions i desactiva totes les que no siguin essencials.

Fes neteja

Un dels patrons més habituals és facilitar el procés de donar-se d’alta i dificultar la baixa. Per això, periòdicament, dedica un temps a revisar les subscripcions actives, les compres recurrents i les aplicacions que ja no utilitzes (o que no has fet servir mai) i elimina-les.

Protegeix-te

Sense ser un expert informàtic, pots aplicar senzilles mesures que dificulten aquestes dinàmiques manipulatives i asseguren la teva identitat digital.

Fes servir bloquejadors d’anuncis. Et recomano el complement uBlock Origin (ublockorigin.com), encara que amb Chrome funciona de forma limitada (per què serà?).

Configura el navegador perquè esborri automàticament les galetes i dades dels llocs, en tancar-lo. O si més no, navega en mode privat en certes consultes.

Revisa permisos d’aplicacions instal·lades i dels llocs web visitats (ubicació, micròfon i càmera).

Dona només les dades imprescindibles, evita omplir camps opcionals i no connectis comptes si no és necessari. Com menys informació cedeixis, menys capacitat tindran de perfilar-te.

Educar la mirada

L’educació mediàtica ens prepara per fer front a la pressió social, a la urgència artificial i a la seducció constant de les recompenses immediates.

Amb infants i adolescents, especialment vulnerables, cal acompanyar-los des del diàleg i en entorns segurs, per entendre les normes de joc i dotar-los d’eines per decidir amb criteri.

Coneix els teus drets i llibertats

I també els deures i obligacions. No tot s’hi val. El joc té àrbitres.

El Reglament General de Protecció de Dades et dona dret a accedir a les dades que tenen sobre tu, demanar-ne la supressió i oposar-te al perfilat.

Així mateix, el Reglament de Serveis Digitals prohibeix dissenys que manipulin o dificultin decisions lliures.

Si detectes pràctiques abusives, pots adreçar-te a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (apdcat.cat) o a l’Agència Catalana de Consum (consum.gencat.cat).

Practica el consum digital conscient

Potser és la contraestratègia més important. I, alhora, la més difícil de sostenir en el dia a dia. 

Consisteix a utilitzar les tecnologies amb intenció. Abans d’obrir una aplicació, atura’t uns segons i pregunta’t: per què hi entro? Què hi vull fer? Quant temps hi dedicaré? I quan acabis de veure un contingut, qüestiona’t: Ho he decidit jo o m’hi han conduït?

Si no trobes respostes clares, segurament el sistema ho està decidint per tu.

La confrontació

Al programa Joc de cartes, la confrontació és el moment clau. Els restauradors s’asseuen cara a cara i descobreixen les puntuacions que s’han posat.

És el moment en què el joc es desemmascara: es fan visibles les intencions i les estratègies ocultes surten a la llum. La coherència entre discurs i acció queda exposada.

En l’entorn digital la confrontació arriba en el moment en què ens aturem i preguntem les coses. Qui hi guanya? Per què m’ho mostren ara? Què passaria si no ho fes?

Si aprenem a detectar l’estratègia, deixem de ser concursants (o usuaris) ingenus. Passant de consumidors passius a actors crítics.

Bona partida. I bona quinzena. Continuem xerpejant.cat!