Fins i tot, NOVA TÀRREGA ha fet ressò de la declaració d’intencions del president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, al World Governments Summit de Dubai, el passat 3 de febrer. En la seva ponència, va descriure les xarxes socials com un estat fallit: un espai on les lleis s’ignoren i els delictes es toleren. Un Salvatge Oest Digital, vaja.

Aquesta comparació em sembla especialment encertada i dona molt de joc. Per això, m’agrada utilitzar-la per presentar el continent digital com un territori immens, agrest i encara no del tot explorat. Un espai d’expectatives incertes i d’oportunitats reals —informació, participació, comunitat, aprenentatge—, però també amb límits mal dibuixats, regles confuses, interessos en disputa i desigualtats profundes.

En aquest context, el debat sobre la regulació de les grans plataformes digitals, del qual tant es parla aquests dies, s’assembla cada vegada més a un clàssic del Far West. La trama que ens ocupa —i ens preocupa— gira al voltant d’una incògnita central: qui mana aquí, i amb quines regles?

A la Càpsula TIC d’avui et proposo un recorregut pels personatges arquetípics dels westerns i la seva visió del poder, la llibertat i la convivència.

Els indis

Els primers habitants digitals. Representen l’ideal d’un internet obert, descentralitzat i comunitari, desenvolupat abans de l’arribada de les grans infraestructures corporatives. Espais de cooperació, intercanvi lliure de coneixement, cultura compartida i autoregulació basada en normes comunitàries.

Amb l’expansió de l’Oest Digital, molts d’aquests espais han estat desplaçats a reserves, assimilats o invisibilitzats. En el debat actual, ens recorden que un altre internet va existir… i que encara és possible.

Els colonitzadors

Som la ciutadania. Les persones que habitem l’Oest Digital: usuaris i usuàries de totes les edats, amb nivells molt desiguals de competència digital.

Per a moltes, aquest territori esdevé una oportunitat genuïna de participació i expressió, però el trajecte no és fàcil ni exempt d’amenaces i desafiaments. En el debat regulador, els colonitzadors representem el subjecte més fràgil, que cal protegir, però sobretot empoderar. Sense criteri propi, sense drets digitals garantits i sense eines per entendre què passa darrere la pantalla, la nostra caravana pot acabar perduda, assaltada o abandonada enmig del desert digital.

Els cacics del poble

Quan arribem a aquest nou territori, el poble ja té amos. Les grans corporacions tecnològiques han construït i controlen les infraestructures bàsiques de la nostra vida digital. Acullen els nouvinguts amb promeses de connexió, progrés i llibertat. Al principi tot sembla fàcil i senzill, però ben aviat despleguen un model profundament extractiu, basat en l’explotació de dades, el segrest d’atenció i en noves formes de servitud.

Són elles qui decideixen unilateralment què es veu, què es monetitza i què s’esborra. Són les qui defensen l’autoregulació i alerten contra qualsevol límit com una amenaça a la innovació, tot i que durant anys —i encara avui— han escrit les normes del poble sense cap control democràtic real. 

Com en els westerns clàssics, les alternatives són escasses: o acceptes les seves regles o t’exposes a l’ultimàtum: Aquest poble no és prou gran per als dos. En l’entorn digital, passa quelcom molt semblant: si no assumeixes les normes imposades per les plataformes, el teu marge d’existència es redueix progressivament: menys visibilitat, menys accés, menys oportunitats de participar i fer-te sentir.

El Saloon

L’espai on la gent es troba, consumeix, discuteix i es deixa veure. Un lloc amb activitat constant, soroll i espectacle. Gairebé tot hi està permès, sota una norma clara: l’activitat ha de generar rendiment. Xarxes socials, plataformes de continguts, mercats digitals, serveis de missatgeria...

En el debat sobre la regulació, simbolitza la tensió permanent entre comunitat i individualitats. Aquí s’hi exerceixen drets fonamentals —expressió, informació, participació— però sota normes empresarials opaques, governades per algoritmes invisibles que decideixen qui parla, qui és visible i qui queda al marge. Un lloc on les divergències, mal gestionades, poden acabar a trets!

El setè de cavalleria

Quan sembla que tot està perdut, sona la corneta. La cavalleria arriba amb la promesa de posar ordre, protegir la població i restablir la convivència. Tanmateix, la seva actuació sovint es veu limitada per eines lentes, parcials i fortament condicionades per equilibris polítics i econòmics complexos i llunyans.

Arriben tard? Poden frenar uns oligarques que juguen a escala global? És possible imposar normes comunes en un territori que no coneix fronteres? O només aspiren a contenir els danys més visibles mentre el model de fons es manté intacte?

Iniciatives com la Llei de serveis digitals i la Directiva de Mercats Digitals de la Unió Europea intenten posar ordre a aquest panorama i limitar abusos estructurals. El repte no és només arribar, sinó actuar amb prou autoritat, precisió i valentia per preservar la llibertat, protegir a les persones i establir mecanismes clars d’ètica, responsabilitat i transparència.

La mestra

Representa l’educació digital, el pensament crític, la competència mediàtica i la capacitació ciutadana. Defensa que la solució no pot ser només prohibir o sancionar, sinó formar persones capaces d’entendre, qüestionar i decidir.

Els seus resultats no són immediats ni vistosos. Però sense ella, el poble està condemnat a repetir els mateixos errors. En el debat sobre la regulació, la mestra posa sobre el pupitre una idea essencial: no hi ha llei eficaç sense una ciutadania crítica, informada i amb criteri propi.

Els set magnífics

Un grup heterogeni de pistolers contractats per defensar el poble indefens. Molts no arribaran al final de la pel·lícula, però la seva resistència contribueix a mantenir viu l’esperit de lluita contra l’statu quo i fa possible la supervivència del poble.

En l’ecosistema digital, també planten cara des de la societat civil, l’activisme, el periodisme independent o el desenvolupament tecnològic ètic i obert. Defensant els drets digitals, la sobirania tecnològica i les llibertats fonamentals. Sovint actuen sols, com cowboys solitaris, amb pocs recursos i enfrontant-se a interessos immensos.

Els malfactors

Els dolents de la pel·lícula. Estafadors, propagadors d’odi i de desinformació. No han creat el sistema, però amb habilitat, n’exploten les esquerdes. Són una amenaça real, però sovint esdevenen l’excusa perfecta per justificar respostes ràpides i mesures desproporcionades.

La regulació ha de combatre’ls amb fermesa, però sense confondre símptomes amb causes. Cal tallar el problema d’arrel: un sistema digital que facilita, encobreix, amplifica i converteix la malícia en negoci.

The End

Això els de Ponent, ja ho sabem. Malgrat tot, a l’Oest no s’hi viu tan malament.

Ara bé, si no volem limitar-nos a anar fent la viu-viu, cal deixar d’esperar salvadors miraculosos i organitzar-nos. Assumir riscos i defensar el nostre futur. Amb implicació, criteri i acció col·lectiva, actuant per construir un entorn digital digne, habitable i al servei de les persones.

Bona quinzena. xerpejant.cat