Cada any el 20 de novembre, inevitablement, ens porta a la memòria el decés ara fa cinquanta anys del sanguinari dictador Francisco Franco. Per posar tothom en antecedents, aquest personatge va prendre el poder de l’Estat per la força de les armes, rebel·lant-se contra la Segona República Espanyola, establerta democràticament el 14 d’abril del 1931. 

Durant les quasi quatre dècades de dictadura, el franquisme va portar a terme la política del terror, represaliant i assassinant centenars de milers de persones que havien participat en defensa de la democràcia. Els judicis sumaríssims emprats pel feixisme franquista sense cap garantia processal, configuraren un escenari d’execucions que en els primers anys, les anomenades fosses comunes en cementiris i cunetes, s’escamparen al llarg i ample de tota la geografia estatal. Aquest és un relat que sovint passa desapercebut per les noves generacions, perquè a l’estat li convé silenciar-lo per poder justificar l’estrafolla Transició del 78 que no va arribar a fer net del tot.

En aquests darrers anys, la pressió popular va forçar el govern estatal perquè redactés una llei de Memòria Històrica per rescabalar les injustícies infligides a tots els ciutadans represaliats durant el període dictatorial. En aquest sentit, l’any 2007 fou aprovada al Congrés dels Diputats la llei que havia de dignificar totes les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura. Aquesta, però, no contemplava l’obertura de fosses comunes on jeien les restes de les persones assassinades pel feixisme.

L’any 2022 una nova llei de Memòria Històrica és aprovada i aquesta deroga la del 2007. Aquesta nova llei sí que aborda la problemàtica de l’exhumació de les foses comunes, així com la recuperació de documents històrics i patrimoni pispats durant la guerra civil i la dictadura que ja ho contemplava l’anterior llei.

Tanmateix, la nova llei no ha pogut donar resposta encara a les associacions de familiars de desapareguts. Es creu que encara hi ha milers de foses per exhumar on descansen centenars de milers de desapareguts. Tenim la llei però manca l’interès polític.