L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica per la qual es regeixen les lleis que surten aprovades al Parlament català. L’Estatut actual anomenat informalment de Miravet (lloc embrionari de la seva redacció) també se’l coneix com l’estatut de la Moncloa, indret on es va pactar finalment el redactat per Mas i Zapatero, produint una primera modificació (després en vindrien més) del que havia aprovat el Parlament el setembre del 2005 amb un ampli resultat: 120 vots a favor (89%) per 15 en contra (11%). Un incís: recordeu allò de “apoyaré...”.

Després d’aprovar-se al Congrés i al Senat castellans el març i maig del 2006, respectivament, on va patir una segona modificació, fou aprovat en referèndum pel poble català el juny amb una notable abstenció, més del 50%, fruit del lògic desinterès suscitat per les successives minoracions del seu text. Publicat oficialment el juliol, és vigent des de l’agost del mateix any. 

Tanmateix, les forces polítiques més casposes de l’Estat ja s’havien posat en marxa per escapçar-ne encara més el contingut. El PP va presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) mesos abans d’aprovar-se a les càmeres castellanes, el qual va ser rebutjat per tractar-se d’una llei no aprovada encara. Un cop aprovat el text, es presentaren diversos recursos al TC per part de: PP; el Defensor del Poble; els governs de les Comunitats Autònomes de Múrcia, La Rioja, Aragó, València i Illes Balears. 

El TC en aquells moments estava en ple procés de renovació de càrrecs, alguns d’ells caducats des de feia tres anys i d’altres estaven vacants perquè els seus titulars havien mort. Amb aquesta situació, des de Catalunya es considerava que l’òrgan constitucional castellà no estava en disposició de dictar sentència sobre una llei referendada pel poble de Catalunya. Finalment, però, després de més de tres anys, es produí la sentència modificant descaradament el text. Per tant, l’articulat final perd tota la seva legitimitat al no haver estat ni aprovat pel Parlament ni referendat per la ciutadania catalana.