Encara ressona en la nostra anamnesi l’eslògan pujolista: la Catalunya dels 6 milions. Corria l’any 1987 i estàvem en plena efervescència governamental convergent. Trenta-sis anys després, el 2023, ja vam sobrepassar la xifra de 8 milions d’ànimes que habiten en el nostre principat. Només han transcorregut dos anys i ja hi ha a l’agenda política catalana un projecte que d’entrada fa feredat: arribar a tenir una població de 10 milions de ciutadans.

En aquest vertiginós augment del veïnatge català dels darrers temps, se’ns plantegen seriosos interrogants i tots ells relacionats en l’apartat serveis: habitatge, sanitat, ensenyament, serveis socials, infraestructures, etc. Pel que sembla segons el que copsem en el nostre entorn, la política no ha estat capaç de cobrir les necessitats d’aquest creixement poblacional desmesurat. Per dir-ho en un trist símil ferroviari, la població avança en un comboi AVE i els serveis, en un tren de rodalies. 

Com que la natalitat d’origen autòcton està en hores baixes (molt baixes), està clar que aquest increment d’habitants accelerat prové del moviment immigrant, on una determinada cultura clarament masclista fa que les dones superin amb escreix la taxa de natalitat per a la supervivència de la humanitat, que està en 2,1 fills per dona.

El desideràtum de l’agenda política d’arribar als 10 milions d’entrada fa molta patxoca. Tanmateix, han previst els nostres governants les solucions adients perquè els serveis abans esmentats puguin donar resposta a les necessitats dels ciutadans? Sincerament l’evolució actual d’aquests serveis no dona pas peu a pensar que això sigui possible. S’hauria de girar com un mitjó una de les dues peces del trencaclosques (creixement poblacional/serveis), o potser totes dues.

A la nostra ciutat també es planteja una situació molt similar. Per una qüestió de categoria administrativa, des del govern consistorial es fan mans i mànigues per aconseguir arribar als 20 mil habitants, on hi hauria quatre regidors més, amén del substanciós augment de les subvencions administratives que es podrien esgarrapar. Està Tàrrega preparada per desenvolupar-se en aquesta altra categoria de ciutat?