Que la llengua catalana neda des de fa segles dins d’un oceà de devastació, gairebé ho sabem tots. Tanmateix, al llarg d’aquest abast període, hi ha hagut diverses taules de salvació que ens han permès aferrar-nos a elles i poder lluitar contra les onades castellanitzadores vingudes del mar més profund de la Castella expansionista. Malgrat les dificultats, doncs, el català ha aconseguit surar per no afonar-se i desaparèixer irreversiblement. 

Pocs recursos hem tingut a la mà per salvar la nostra parla de la greu depredació que ha sofert per part de la llengua de l’imperi castellà. Les activitats intel·lectuals i culturals han estat unes bones aliades dins d’aquesta tasca salvadora, però el lloc on més refugi ha trobat el català és en la intimitat de la família. Durant les dures repressions dels períodes dictatorials castellans (felipistes, primoriveristes, franquistes, etc.), el català era totalment prohibit en espais públics. Va ser llavors quan la família era l’únic àmbit en què la nostra llengua trobava aquell baló d’oxigen per poder respirar i seguir sobrevivint. 

La situació actual però, és molt més greu del que la pseudodemocràcia ens vol fer creure. La immersió lingüista endegada fa uns anys, tot i l’artificiosa propaganda respecte dels seus bons resultats, no ha estat capaç a l’escola de frenar la substitució del català enfront del castellà. Ens trobem doncs en la paradoxa que tot i que els textos escolars són bàsicament en català, la llengua més utilitzada dins les aules en la major part del territori és el castellà. Els que ja tenim certa edat i vam estudiar en l’escola franquista, vam viure una situació totalment contrària: llibres de text absolutament en castellà, i en canvi la llengua utilitzada per desenvolupar l’ensenyament era el català.

Això passa ara pel nefast costum que tenim la immensa majoria de catalanoparlants de canviar de llengua quan algú se’ns adreça en castellà, oblidant que el 93% de persones a Catalunya entenen perfectament el català. Si no volem contribuir a la destrucció del català, no canviem de llengua.