Després de gairebé més de tretze anys d’arrossegar pel camí del pedregar la feixuga carreta del nomenat procés d’alliberament nacional, potser seria hora que comencéssim a posar els punts damunt les is de tot plegat.

Corria l’any 2012 quan la ciutadania catalana va reaccionar sortint al carrer majoritàriament per denunciar el greuge que va representar per Catalunya la famosa ribotada “alfonsguerrista” a l’estatut de Miravet, aprovat al Parlament per un àmplia majoria de diputats (120 de 135) i referendat pel poble català amb gairebé un 74% de vots a favor. Aquesta retallada estatutària va ser el desencadenant del “fins aquí hem arribat” dels catalans. 

En aquell moment s’inicià una frenètica activitat de caire independentista per terra, mar i aire cercant la llibertat d’una Catalunya greument sotmesa i oprimida per un Estat castellà que no pot prescindir dels seus orígens colonialistes. Ho porten en el seu ADN. La creació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser el pal de paller que buscava l’independentisme català per tal de canalitzar tot el seu activisme. L’ANC juntament amb d’altres entitats de la societat civil van ser capaces d’organitzar les multitudinàries manifestacions amb centenars de milers de participants, amb imatges que van esbalair arreu del món.

Com no podia ser d’un altra manera, diversos partits polítics van aprofitar aquesta embranzida popular per pujar al tren de la llibertat col·lectiva. Són els anomenats partits independentistes, que davant l’evidència es van veure obligats a donar forma política al moviment ciutadà. I així es va aconseguir organitzar el Referèndum del 2017, que tot i no ser respectat per l’Estat el seu clamorós resultat va condicionar la classe política a la proclamació de la República Catalana Independent. Una proclamació que va esdevenir fum de botges per la seva curta durada: 10 segons.

A partir d’aquí i fruit de la pressió de l’Estat, la reculada política catalana ha estat una constant fins a aconseguir que l’activisme independentista quasi hagi desaparegut. Per això us diem, POLÍTICS INDEPENDENTISTES, GRÀCIES PEL QUE HEU FET: RES!