La setmana passada hi va haver una reunió de l’actual inquilí del Palau de la Generalitat, Salvador Illa, i el president Carles Puigdemont. Com era previsible, la trobada va tenir lloc a Brussel·les, davant la impossibilitat que el líder de Junts pugui trepitjar Catalunya sense patir el risc de ser detingut, per l’obstinació del Tribunal Suprem (TS) a negar-li l’aplicació de l’amnistia a la qual té dret.

La cimera ha arribat amb un any de retard. Llavors Illa va portar a terme una ronda de trobades amb diversos expresidents de la Generalitat, obviant a dretcient la persona de Puigdemont. Tanmateix, durant aquest període el virrei ha fet dos viatges a Brussel·les desaprofitant l’oportunitat per a trobar-se. 

Encara que no ha transcendit cap informació de la reunió, aquest contacte entre presidents representa, clar i net, una preparació de l’esperada gran cimera entre Sánchez i Puigdemont, pels interessos d’ambdós dirigents en determinades qüestions: els pressupostos de l’Estat i l’aplicació de la llei d’amnistia, respectivament. A ressaltar el decorat de l’encontre: parets completament blanques sense cap símbol institucional, tot i que era la delegació del govern a Brussel·les. És molt significatiu que la trobada s’hagi produït per iniciativa d’Illa després d’haver-se reunit amb Pedro Sánchez a Lanzarote, per recollir les instruccions pertinents. És una demostració fefaent que a banda de fer de virrei de l’Estat a Catalunya, fa el paper d’obedient majordom del president castellà, mancant totalment de criteri propi. 

Per dissimular el veritable objectiu de la reunió, a Salvador Illa li ha faltat temps per qualificar-la de normalització política, diàleg i convivència, seguint amb el pla orquestrat des de l’altiplà madrileny de pacificació del moviment independentista català. També per complir amb el que s’ha batejat com “amnistia política”, amb la pretensió de confirmar-la en la trobada Sánchez/Puigdemont. L’única amnistia que hom espera és la judicial, permetent el retorn de Puigdemont al Parlament català per fer de cap de l’oposició i aturar la falsa pacificació de Catalunya. Tota la resta continua sent foc d’encenalls.