Aquell capciós acord entre ERC i PSC que va servir ara fa un any per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, com era de preveure, ja comença a fer aigües. El finançament singular que s’havia pactat per Catalunya, ara ho sabem, no té res de singular. De fet, al ciutadà català ja fa temps que li arribava una música que no acabava de sonar prou bé. Les declaracions de bon principi de la ministra castellana del ram M. Jesús Montero, assenyalaven que totes les millores de finançament que s’assolissin per Catalunya serien traslladades a qualsevol comunitat de l’estat que les reclamés, el famós “cafè per a tothom”. Passem doncs del singular al plural. Tanmateix, han sigut els governs català i espanyol els que han aprovat allò que diuen que seran els fonaments del nou model de finançament. Això ja representa una absurditat respecte de l’acord inicial, perquè aquell el van negociar dos partits, ERC i PSC, i resulta que ara ho han fet via governs, PSC i PSOE, i ja sabem que a banda de representar el mateix, és evident que el PSC està absorbit descaradament pel PSOE.

L’altre aspecte escandalós d’aquest acord bilateral és que no assumeix el principi d’ordinalitat, essencial per poder eixugar, encara que sigui minsament, l’humiliant dèficit fiscal a què ens sotmet l’estat castellà (22.000 M€ anuals). Aquest principi d’ordinalitat és recollit en l’estatut i implica que Catalunya no pot perdre posicions en el rànquing de renda disponible per càpita després de fer l’aportació a les arques comunes, qüestió aquesta que se “salten a la torera” any rere any. 

El veritable finançament singular seria aquell que permetria la cessió de tots els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), modificant d’entrada la Llei Orgànica de Finançament de Comunitats Autònomes (LOFCA); la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LFAC); i la Llei del Règim de Cessió de Tributs de Catalunya (LRCTC). Hi ha voluntat de fer-ho? Tot el que no vagi per aquí, és fer volar coloms.