El marcatge territorial és una conducta instintiva emprada per espècies animals de mamífers per tal de registrar i identificar el seu perímetre. Els gossos en són un bon exemple. Distribueixen la seva orina amb un compost químic de forta olor, en llocs estratègics del que consideren territori propi. No solament el marquen per comunicar a d’altres de la mateixa espècie, sinó com a signe de depredació.

Això és exactament el que volien fer els monarques castellans en la seva visita al monestir de Montserrat, marcar amb la seva pestilència un dels símbols d’identitat nacional de la Catalunya colonitzada. La diferència, és important remarcar-ho, és que aquest cop els gossos s’equivocaven de territori i en volien marcar un que no els pertany.

Montserrat ha significat, al llarg del temps, un dels importants reductes de resistència davant dels atacs que ha patit Catalunya durant segles. Ara però, permetre que en motiu de la celebració del mil·lenari de la seva fundació presideixi l’acte el cap més visible del poder colonialista, és un ultratge a la pròpia història del monestir. L’actual abat Manel Gasch, sense cap mena de dubte, s’ha fet un tret al peu a l’acatar religiosament la imposició de la visita reial, “suggerida” per la Castella feudal. Les paraules de Gasch, “ara a Montserrat li toca aquest paper d’acompanyar, de parlar amb tothom i d’escoltar tothom”, semblen talment sortides de la boca del virrei Illa. Ha oblidat l’abat el paper de Felip VI del dia 3 d’octubre de 2017? Ha oblidat també la repressió posterior emparada pel 155? La seva actitud és un insult a la lluita nacionalista de l’abat Escarré, Cassià Just, Raguer, Massot, Bausset i de tants d’altres.

La data escollida tampoc no és casual: vigília de Sant Joan (Diada Nacional dels Països Catalans). Tanmateix, l’ANC va fer una crida per evitar que els Borbons complissin el protocol amb normalitat, alterant-lo i aconseguint que els estrangers haguessin d’entrar per la porta de servei. La normalitat és sempre el millor aliat del tirà, per això, millor trencar-la.