Avui volem parlar d’infància, de la salut mental i de la importància de l’atenció precoç. Les famílies són persones molt importants en la vida dels infants, i és important que preguntin i parlin amb ells. Però també és important estar tots ben atents i anar tots a l’una. 

Hem investigat sobre infants que han rebut un diagnòstic en edat primerenca. Hem vist que el 75% dels diagnòstics es reben abans dels 18 anys. Alguns trastorns es poden detectar des de petits, com el TDAH o el Trastorn de l’Espectre Autista. Per a nosaltres l’ideal seria que no calgués diagnòstic per començar a intervenir i acompanyar. Fins i tot ens plantegem si és beneficiós o no que rebin un diagnòstic quan són tan petits i si els tractaments que reben són beneficiosos. Creiem que potser caldria més acompanyament psicosocial. Aquest fet es contraposa al sistema educatiu i social actual, que ens demana sempre un diagnòstic per rebre suport. Creiem que no hauria de ser així, perquè hi ha infants que per aquest motiu no són tractats ni acompanyats. I una de les preguntes que ens ve al cap és: Estem sobrediagnosticant? No sabem si és un debat que hem d’obrir o no…

La salut mental és influenciada per una part biològica, una part psicològica i una altra part social. No queda clar quin percentatge és de cada però sí que sabem que hi ha coses que influencien amb molta força la nostra salut mental com: assetjament escolar, dependència a noves tecnologies i la relació amb el menjar. L’assetjament escolar el veiem a l’escola però ara també a través de les xarxes. Per moltes eines que tinguem per afrontar-ho, no és suficient i costa sortir-se’n. Sentim que ha pujat el nivell de violència i, inclús, els infants i les famílies han de canviar d’escola. Ens preguntem si els espais per als infants i joves són segurs. A vegades, a l’escola se’ns prepara per a la selva de la competència i no per a l’empatia i el respecte.

La dependència a les noves tecnologies també ens preocupa. Des de petits estem enganxats. Les escoles ara es plantegen si calen pantalles o no. A Catalunya ja ha sortit una llei: els telèfons mòbils i els rellotges intel·ligents estaran prohibits en tota l’etapa obligatòria, i es començaran a eliminar tauletes i pissarres digitals a Infantil de forma progressiva. Ara que tots som depenents de les noves tecnologies, ens diuen que no pot ser. Els grans creadors de tecnologia no donen pantalles als seus fills fins que són grans. Per què deu ser? Coneixen els perills!

Parlant d’infants, no volíem deixar de parlar de la gimcana per la salut mental que vam fer pels joves de 1r d’ESO. Es començava a la biblioteca i els infants havien d’anar superant proves als diferents recursos per la salut mental de Tàrrega: Quàlia, Prelaboral i SRC, on havien de conèixer estratègies per identificar les emocions i gestionar-les. També per trencar estigmes i conèixer els diagnòstics de salut mental. 

Vam quedar-nos sorpresos: hi havia joves que no se sentien còmodes ni amb confiança amb els seus professors per explicar-los el malestar. Es va crear un gran debat al respecte! 

Finalment, volem compartir amb vosaltres algunes recomanacions que creiem importants: 

• Cal professorat que ampliï coneixements en la salut mental. 
• Hi ha un telèfon gratuït 116 111 d’Infància Respon, un servei públic d’atenció exclusivament telefònica, gratuït i permanent, que funciona les 24 hores tots els dies de l’any i que té l’objectiu de prevenir i detectar els maltractaments d’infants i adolescents, posant especial atenció en els casos d’assetjament a les escoles, ciberassetjament, violència masclista en adolescents i abusos sexuals. 
• Hi ha aplicacions antibullying que es podrien promocionar des de l’escola. 
• Cal facilitar als infants espais de confiança per parlar amb els professors i les famílies sobre l’assentjament i les noves tecnologies, etc. 

Acabem amb aquesta frase que ens ha ajudat a reflexionar sobre el tema: “El cervell d’un nen és com un jardí: si no el regues amb seguretat i afecte, creixeran les males herbes de la por.”

Ens acomiadem fins a l’octubre amb aquest poema del Pepe Cabrera:

Por ustedes, amigos, mi sincero agradecimiento
que en horas oscuras fueron luz y aliento.
Con sus palabras consuelo y abrigo
en la tormenta siempre estuvieron conmigo.
En cada caída su mano extendida,
en cada tristeza su risa encendida.
Con amor y lealtad,
en mi senda oscura 
ustedes fueron y son faro, paz y ternura.