Cal remarcar que la relació que establim amb la nostra família té relació directa amb la nostra salut mental. La família que aporti un ambient de suport, comunicació i respecte pot afavorir la salut mental dels seus membres i afavorir el benestar de cadascú. 

Naixem en una família que en principi ha de ser el nostre espai segur, però a vegades la família no ho és i pot alterar la nostra salut mental. Ens pot generar ràbia i impotència per la manera que gestionen els conflictes o per la desconeixença de les situacions vitals de cada membre. 

Si un membre pateix un problema de salut mental, pot generar patiment si no se sap com ajudar-lo. Et poden oferir sobreprotecció i això genera impotència en la persona perquè no se sent útil i talla la seva autonomia o per contrari, a l’altre extrem, et poden abandonar o ignorar la situació, fent veure que no passa res. Trobar l’equilibri és els deures que haurien de fer les famílies en els processos de salut mental. 

Per això, us portem els relats de dos mares de persones amb un diagnòstic de salut mental: 

La Manuela (mare de la Manoli) explica que li va caure com un gerro d’aigua freda el trastorn de la seva filla, tant a ella com al pare de la Manoli. Això l’emociona. Explica que no va demanar ajuda, sinó que una amiga li va oferir un espai de suport a l’Associació Ondara Sió, recurs que ella desconeixia. No recorda quants anys va estar sense rebre l’ajuda, però explica que està super agraïda al suport que ha rebut tant pels professionals com el grup de familiars. No s’ha sentit jutjada en cap moment, tot el contrari. Segons diu, no veu el moment de deixar el grup. 

La Mari Cruz (mare de la Cristina) explica que hi ha situacions per les quals un no està mai preparada i no pot controlar. Senzillament toca viure-les. A més, un diagnòstic de salut mental és una cosa que desestabilitza a la família i s’ha d’aprendre a sobreporta-lo. També s’ha d’aprendre com ajudar perquè sí que hi ha ajudes. Per exemple, la Línia 024 d’atenció a la conducta suïcida ajuda persones amb pensaments autolítics i ofereix espai a les famílies. A Tàrrega també hi ha el Servei de Rehabilitació Comunitària on es fan grups multifamiliars cada 15 dies i també es fan seguiments familiars individuals.

I també el curs del PROENFA obre molt els ulls als familiars. 

Des d’aquest espai, volem informar de diferents recursos que hi ha per al suport de les famílies:

• Grup de suport d’Ondara Sió, que són reunions de familiars on expressen les seves necessitats. Es fan a Cervera i a Tàrrega. 
• Servei d’Atenció a les Famílies de Quàlia, que és un servei gratuït de l’Urgell que orienta i acompanya les famílies atenent les seves demandes.
• Respirs de la Coordinadora de Salut Mental Terres de Lleida, que organitzen activitats enriquidores per persones amb experiència pròpia i les seves famílies. 
• PROENFA, que són sessions telemàtiques psicoeducatives on s’ofereix informació i es resolen dubtes als familiars sobre diferents temes.
• Grup multifamiliar, que és un programa de SRC on es reuneix tot l’equip amb primeres persones i les seves famílies on parlen de temes que els preocupen.

Per acabar, us aportem una frase de John Bradshaw que diu: “El silenci familiar és el cementiri de la salut mental.” Us invitem a tancar les pantalles i a parlar entre vosaltres. 

En el hogar del alma 
en la mente hay noches largas, 
nubes densas sin razón 
pero en la casa hay luz y calma. 
Tiemblan puntas corazón, 
una voz, un gesto amigo, 
una mesa. ¿Cómo estás?
La familia, abrigo antiguo, 
que en silencio siempre da. 
No es cura, ni es medicina
pero alivia la verdad 
cuando el alma se declina
el amor la puede alzar. 

Pepe Cabrera