La celebració de la diada de Sant Jordi ha estat arreu del país un esclat de mobilització extraordinari. Les mostres de catalanitat han omplert tots els racons de la nostra geografia, amb especial atenció a les roses i els llibres. A la nostra ciutat, com sol ser habitual, l’organització del mercat de la diada per part de l’Ajuntament ha esdevingut un èxit magnífic. A la gran quantitat de parades que omplien l’espai previst hi van donar molt bona resposta una multitud de visitants, delirosos de trobar la rosa més bonica i el llibre més valorat, segons les seves preferències. Era tanta l’afluència de gent que en determinades ocasions es feia impossible circular per la zona del “laberint”. Aquesta va ser la tònica habitual per tot el principat en un exercici catalanesc que es contraposa amb el desplegament oficial que des de la delegació castellana ubicada a la plaça Sant Jaume on, per terra, mar i aire, s’ha intentat portar a terme una castellanització de la diada més catalana de les que es fan i es desfan. 

La mateixa vigília de Sant Jordi, el Virrei castellà col·locat a la Generalitat pel PSOE amb la inestimable col·laboració d’ERC, ja va donar mostres d’aquest intent de castellanitzar la nostra diada cultural i reivindicativa, amb dues intervencions prou significatives: el seu discurs institucional i la concessió de la Creu de Sant Jordi.

Referent al discurs, és recomanable copsar el que vol donar a entendre, més que en el que diu. Ell parla de diàleg, entesa, pau, convivència, fraternitat, i el que vol dir realment és pacificació, submissió, conformisme, servilisme. I sempre dins del marc autonomista castellà.

La Creu de Sant Jordi va ser creada per reconèixer els mèrits de persones o entitats que hagin destacat en la defensa de la identitat catalana. Enguany s’ha concedit a dos personatges de reconeguda addicció castellanista: José Creuheras, president del Grupo Planeta i d’Atresmedia (La Razón, Onda Cero); i Francisco Javier Moll, fundador i president executiu de Prensa Ibérica (El Periódico).