Ja fa més de sis anys, concretament el 17 d’agost de 2017, de l’atropellament massiu deliberat a la Rambla de Barcelona i encara mantenim en la retina la seva colpidora imatge. En l’atac hi van perdre la vida 15 persones i més de 100 van resultar ferides de diversa consideració. L’incident va ser considerat un atemptat, quan hores després Estat Islàmic en va reivindicar l’autoria.

De bon principi el relat dels fets va començar a expandir-se al relacionar-lo amb una estranya explosió ocorreguda el dia abans en un xalet d’Alcanar, en la qual van morir dues persones, una de les quals es creu que era Abdelbaki es Satty, imam de Ripoll i líder de la cèl·lula terrorista que va perpetrar l’atemptat. Hom creu que aquesta explosió va modificar precipitadament un pla previst, i va motivar l’atropellament de la Rambla. 

Llavors va començar a filtrar-se en els mitjans de comunicació la sospita que Es Satty feia anys que col·laborava com a confident del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Això va alimentar certs recels cap aquesta estructura del ministeri de Defensa d’Espanya, en quant que no va poder aclarir-se en cap moment aquesta col·laboració. Durant anys, tots els intents polítics per crear una comissió d’investigació sobre la seva relació amb el CNI han estat vetats persistentment, al·legant que era un assumpte de seguretat nacional. 

Ara ha tornat a la palestra el tema de la col·laboració. Mohamed Houli Chemlal, condemnat a quaranta-tres anys de presó pels atemptats i únic supervivent reconegut de l’explosió de la casa d’Alcanar, ha declarat en una comissió al congrés que “el CNI tenia coneixement de les intencions de l’imam i va permetre que vingués i ens mengés el cap”. 

Això ha inflat bòfegues en el si del govern i alguns ministres no han donat cap credibilitat a les declaracions de Houli. Marlaska ha arribat a dir “tot demòcrata ha d’estar convençut que l’única veritat és la veritat judicial”. De quina veritat judicial parla? De la que aplica l’amnistia a la carta?