L’espardenyer del Talladell, Gumersindo Benet González (1), fou denunciat i detingut el 26 de gener de 1939 per haver liderat la incautació i la col·lectivització de l’espardenyeria de Cal Calzada de Tàrrega. 

En l’informe de la detenció, realitzat per “las Fuerzas de la Centuria de la Falange Española Tradicionalista, y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista de Policía Militar”, s’identifica el detingut com: “Gumersindo Benet González, de 27 años, casado, natural y vecino de Talladell (Lérida), calle Calvario 28, alpargatero, hijo de Javier y Melania.”

L’informe segueix: “En un registro verificado en su domicilio le han sido hallados los siguientes objetos: 1) Un billete de mil coronas austríacas. 2) 555 pesetas rojas. 3) Una moneda de oro de Isabel II, año 1864, de 40 reales. 4) Un carnet de U.G.T. 5) Un carnet de Unión de Rabassaires. 6) Un carnet del Ayuntamiento de Tárrega. 7) Un carnet de U.R.C. (2). 8) Una cartilla militar 9) Varias fotografías 10) Correspondencia y papeles varios.”

I acaba dient que: “Al ser requerido para entregar las armas, si las poseía, durante tres veces ha negado poseerlas. Acosado a preguntas por el falangista que ha efectuado su detención, ha terminado por indicar el lugar donde las tenía, en un caserío a dos kms. de Talladell, habiéndole sido ocupadas: 1) Una pistola automática marca «Salvaje» calibre 7,55 mm, núm 5993, con 15 balas del mismo calibre. 2) Un machete. 3) Una escopeta de caza sin marca.” “Estas armas, así como los objetos, los ponemos a disposición de VS.”

Posteriorment el 24 de febrer de 1939, en una declaració davant el jutge militar de Cervera, Gerónimo Calzada Huguet afirma que, després de la incautació, es va obligar una filla seva a seguir venent a la botiga, mentre les altres treballadores es feien càrrec dels diners, i a l’informe del 8 de març de 1939 el delegat de la Falange de Tàrrega l’acusa d’haver agafat el fill del Sr. Calzada per les solapes, impedint-li d’entrar al magatzem de l’espardenyeria.

En l’informe que el jutge militar demana a l’alcalde de Tàrrega, Ramon Sala Llobet, aquest respon el 28 de febrer que els acusats: “Tuvieron participación más o menos acentuada en la colectivización llevada a cabo en esta población sobre la fábrica de alpargatas de Don Gerónimo Calzada, y aparte de este hecho no se tiene conocimiento de otros hechos delictivos que puedan imputárseles.” Aquesta declaració degué tenir el seu efecte cara a les peticions de pena, ja que el fet de tenir armes amagades suposava un agreujant important.

Al consell de guerra sumaríssim, número de causa 00008, celebrat a Lleida el 22 d’abril de 1939, Gumersindo Benet fou declarat culpable i condemnat a 20 anys de reclusió temporal. Amb tot, un cop ja ha entrat a la presó, per mediació d’alguna persona influent dins el règim, i per gestions fetes per la seva família i la de la seva esposa, aconsegueix una important reducció de pena. A l’Arxiu General Militar de Guadalajara, hi ha l’expedient de la “Comisión Central de Examen de Pena. Instancias, avales y testimonios”, per la qual cosa el 19 de juny de 1943 se li concedeix la llibertat condicional i se l’allibera definitivament de la condemna de desterrament de la seva població de residència.

Després de quatre anys de presó, Gumersindo torna a casa seva del Talladell on té la seva esposa Montserrat Riera i el seu fill Josep. Segueix amb el seu ofici d’espardenyer al Talladell i l’agost de 1945 obre una espardenyeria a la cantonada del carrer del Castell amb el carrer Urgell. A la seva mort fou enterrat al cementiri del Talladell, i la seva esposa i els fills se n’anaren a viure a Andorra.

No sabem de cap més cas en què el propietari d’algun dels molts negocis targarins, col·lectivitzats durant la guerra, hagués denunciat els seus treballadors. 
En el cas de Cal Calzada, va influir el fet que Mateu Calzada Farré, fill de Jeroni Calzada, fos mort pels carrabiners a Civís a l’agost de 1937, quan intentava evadir-se a Andorra, per evitar ser mobilitzat per l’Èxèrcit de la República.

I fins aquí una altra història de la guerra.

(1) En alguns documents del Consell de Guerra i de la instrucció a la que fou sotmès, el cognom “Benet”, es transforma amb “Bonet”. 
(2) U-R-C.: Unió Republicana Catalana.