La manufactura de l’espardenya fou una de les activitats econòmiques tradicionals més reeixides de Tàrrega fins als anys 50 del segle XX. Fins llavors, el calçat de l’espardenya era majoritari entre la població quan no s’havia d’anar mudat. Molts tallers, botigues i magatzems de la ciutat eren reconeguts com els millors fabricants i comerciants d’aquest calçat arreu de les nostres contrades.

Durant la guerra, el sector de l’espardenya fou vital per tal de poder garantir els subministrament d’aquest calçat als soldats que es trobaven al front. A Tàrrega es va constituir un Comitè de l’Espardenya, format per les treballadores i treballadors del sector, per garantir la fabricació i el control d’aquest producte de primera necessitat.

Un dels caps del Comitè de l’Espardenya fou Gumersindo Bonet González, espardenyer del Talladell i treballador d’una espardenyeria targarina. Militant de la UGT i de la Unió de Rabassaires, durant la guerra fou militant de la CNT. El seu cas el coneixem perquè a l’entrada a Tàrrega de les forces d’ocupació del cos d’exèrcit de l’Aragó, fou una de les primeres persones denunciades, detingudes, jutjades i condemnades en Consell de Guerra sumaríssim pel tribunal militar. La denúncia es troba en la documentació del Consell de Guerra col·lectiu núm. 8, que afecta entre altres Gumersindo Bonet. A l’expedient hi trobem el detall del conflicte generat per la col·lectivització i incautació d’una de les principals espardenyeries de Tàrrega. Amb aquest expedient i el posterior Consell de Guerra, s’iniciava la repressió institucionalitzada del nou règim.

Segons l’acta del sergent de la policia militar de la Falange (F.E.T. y de las J.O.N.S.), del dia 25 de gener de 1939, l’espardenyer de Tàrrega Jeroni Calzada denuncia els següents fets:

“El dia 24 de agosto de 1936 se presentaron en su domicilio tres hombres, pistola en mano, llamados José Mª Amor, Fernando Alcazar y un individuo llamado Escolà, junto con seis mujeres llamadas Ramona Pont, María Cervantes, Teresa Codina, Dolores Codina, Teresa Florensa y Roseta Bernaus, todos ellos vecinos de Tàrrega, los cuáles manifestaron que iban a incautarse, como lo efectuaron de todo lo perteneciente al denunciante, por orden del Comité de la Alpargata, la cuál según dijeron, procedía del Comité Central. De su escritorio se llevaron letras aceptadas y protestadas, dos talones de ferrocarril, libros, correspondencia y una máquina de escribir. “Le hicieron ir a la calle Vilanueva, 4, a su fábrica y al salir se quedaron con las llaves. Lo condujeron después al almacén, calle Mayor, 11, del cual asimismo se quedaron las llaves. A la media hora de todo esto, ya estaba un carro de una Agencia Obrera a la puerta de su establecimiento detallista, del cual comenzaron a llevarse todos los géneros hasta que tuvo que cerrar la puerta. Al regresar a su domicilio, se presentaron Ramona Saurina, Amparo Saurina y Ramona Trilla, con el objeto de llevarse efectos y enseres”.

“El día 15 del mismo mes, o sea el día siguiente, se presentaron en su domicilio dos individuos, pistola en mano, llamados José Mª Amor y un tal Foguet, los cuales quisieron obligar al denunciante, sin conseguirlo, disponer del importe de la cuenta corriente que poseía en el Banco.”

“Los individuos llamados Antonio Escriche, un tal Casals, Ramon Foix, Gumersindo Bonet, Magina Minguell, Pepita Orobitg y José Llobet, estuvieron sacando género de su domicilio, de su almacén, de su fábrica, desde el 24 de agosto del 36, hasta el 2 de marzo del 37, incluso otros enseres y objetos, como las estanterías y el mostrador. Todos estos individuos le amenazaban constantemente diciéndole que no tenía segura su vida.”

“Estos individuos pueden decir todos, que fueron muchos, que sacaron también género.”

L’endemà, el cap de la Centúria de Policia Militar (de F.E.T. y de las J.O.N.S.), fa un informe amb clara voluntat d’escarment, en el qual relaciona les persones esmentades a la denúncia, moltes d’elles treballadores i treballadors de l’espardenyeria, i hi diu que d’homes només s’ha pogut detenir Gumersindo Bonet González, i que de dones, gairebé totes es troben a Tàrrega, les quals s’hauran de presentar cada dia a les oficines de la Centúria Militar de Falange, i estar disponibles quan els hi sigui requerit. Segueix la relació de vuit noies, d’edats compreses entre els 17 i els 22 anys, amb la seva adreça completa. De la Maria Cervantes, la Magina Minguell i la Teresa Florensa diu que “no han podido ser habidas, por encontrase en zona roja”.

Pel que es dedueix de la denúncia i de l’informe de Falange, la majoria de les noies i alguns dels homes denunciats eren treballadores de l’esmentada espardenyeria, on van seguir treballant després de la col·lectivització, i per la qual cosa són denunciades. No sabem les conseqüències posteriors que per a elles tingué la denúncia. Sembla que, finalment, només va prosperar el consell de guerra sumaríssim contra l’espardenyer del Talladell Gumersindo Bonet González, a qui a més, en un altre informe acusatori, la Jefatura Local de Falange de Tàrrega l’acusa d’haver agafat per les solapes el fill del propietari. En parlem en el proper escrit.