Encara no sabem l’abast final del pas de la dana del 2024 pel País Valencià. En el moment d’escriure aquestes línies, una setmana després del desastre, l’opacitat institucional amaga com pot la xifra de víctimes sota tones de fang. Malgrat aquesta activitat subterrània, no ha trigat a aflorar la podridura política ni el xoc institucional. Mentre no es vol dir la xifra de desapareguts, per la ferida oberta supuren tot tipus d’especulacions a un ritme vertiginós, molt més que l’increment gradual de la llista de morts.

Hi haurà temps per aclarir tot allò que no va funcionar i demanar-ne responsabilitats. Si bé és clar que més enllà de decisions temeràries prèvies –no avisar a la població del perill quan tocava i haver menystingut les alertes que havien fet les agències meteorològiques– han tingut una conseqüència directa a l’hora de provocar una massacre d’innocents.

Més enllà de fer-ho malament just abans i just després de les riuades, s’ha evidenciat, un cop més, que l’urbanisme espanyol té un gravíssim problema de planificació territorial. El pecat original ve de la foscor del franquisme, que deixà construir en zones inundables, en rieres i indrets on la saviesa popular dictava no fer-ho. Primer, perquè els més vulnerables es construïren les cases, sovint amb les seves mans, en els llocs més indesitjables, ja que eren els únics que el context els va permetre. I ja molt després, en períodes recents, perquè l’especulació del sòl ha seguit galopant impunement durant la democràcia, sense atendre als mapes de zones inundables i altres criteris de decència urbanística. Aquí el problema no només el tenen els valencians, sinó que tota la geografia estatal n’està corcada, inclosos els municipis catalans.

La dana passarà, arrossegant morts i desesperació; i en quedarà un record amarg, insuportable per als qui han perdut les seves famílies i amistats. Però malauradament hi ha el risc, com en tants d’altres precedents, que d’aquí a unes setmanes ens oblidem d’aquest tema i no fem una autèntica revisió de totes les zones vulnerables on hem construït els darrers cinquanta anys. Moltíssims dels nostres barris estan amenaçats per futures danes i altres fenòmens naturals extrems. Tant de bo m’equivoqui i que el desastre viscut sigui un punt d’inflexió per a corregir aquest rumb tan temerari.