Quan sortirà aquesta revista, Tàrrega ja s’haurà transmutat en un gran escenari teatral. La transformació és recorrent, anual, i d’una forma tan natural com esperada. Els engranatges de la Fira de Teatre no paren mai i l’aposta artística de la ciutat ja és consubstancial als seus bioritmes. 
Per tant, si fem cas a un dels clàssics de la ràdio, el locutor Arribas Castro, que deia que la ciutat era un milió de coses; aquí a Tàrrega podem dir que la ciutat és sobretot un il·lusionista. Algú que, amb un domini total de l’escena i del públic, els fa creure que passa una cosa. Si durant la resta de dies la funció de l’espai públic és permetre una base per al comerç, per al trànsit de vianants i de vehicles però sobretot, un llenç per a pintar-hi la vida ciutadana: passejos, jocs infantils, lloc de formació i treball; als inicis de setembre la faràndula acapara els usos ciutadans. I sobre aquesta sínia giren tots els altres usos: un comerç i una restauració que lluu ufanosa i una vida normal ciutadana que s’adapta, malgrat les incomoditats i aglomeracions, a uns dies excepcionals.

La ciutat de Tàrrega, doncs, té la capacitat de moldejar-se el caràcter i oferir en cada moment la millor versió. Quan convé, s’és artista i s’acull la Fira de teatre; o en un altre moment, va bé ser pràctic i es va postular per acollir una presó –que ningú no volia– i que aportava alguns beneficis; i altres dies, business friendly per intentar acollir totes les institucions possibles. Aquest és el transformisme fantàstic que necessita una ciutat per ser capital, per anar més enllà d’un monocultiu. No només capital agroalimentària ni industrial, fins i tot educativa, sinó una mica de tot en cada moment.

Que no pari la programació i, sobretot, molts ànims als guionistes de tot plegat, que la ciutat mai no es cansi de reinventar-se. Bona Fira!