Les obres al polígon industrial de l’àrea de Llevant de Tàrrega, a l’antiga N-II, connectant amb l’autovia A-2, estan pràcticament enllestides. Per als que hi passem cada dia arribant des del nord de la Segarra, aquesta artèria viària és la primera impressió que dona la ciutat als nouvinguts. Les obres d’urbanització davant de l’empresa Ros Roca, acondicionant-ne vial, vorals i construïnt una nova rotonda, consoliden el paisatge urbà d’aquest sector, tot havent ordenat els espais fins ara abandonats i endreçant-ne l’espai públic.

Aquest és un polígon en què força gent hi arriba a peu. Per tant, els treballs d’acondicionar-ne els vorals potser dignificaran el recorregut que alguns treballadors feien cada dia per arribar a les seves empreses. I és que els desplaçaments en aquest punt discorren al llarg d’espais per definir, que fins ara abocaven els que no feien servir cap vehicle a caminar per uns llimbs, que no eren exclusivament carretera ni tampoc un sòl urbà endreçat. 

Per tant, des d’aquest tros de ciutat, quedarà més arreglat l’accés. Per contra, queden pendent de finalització altres finals de ciutat. Aquests vials que condueixen de la ciutat a la perifèria són importantíssims per a la percepció d’allò urbà. En aquest context, sota el meu punt de vista caldria acabar de resoldre el final de Tàrrega des de la C-14, és a dir, l’artèria viària que mena a Verdú, direcció Tarragona. En aquest punt, el planejament que limita el límit urbà del rústic és ben clar, sense transicions. Per tant, un cop s’acaba l’Escola Agrària, ja tot són camps. No hi ha cap gradació cap a l’entorn , sinó que l’aparcament de l’Agrària ja queda en un entorn informal, sense definir. 

Per altra banda, i com ja és tradició del gremi dels jubilats, la inspecció de les obres és una activitat amb força predicament. Per algun fenomen sociològic que se m’escapa, independentment de la seva professió i fins i tot del seu bagatge en el món de la construcció, el ciutadà pensionista comença a interessar-se progressivament per tot tipus d’actuacions d’obra pública. I en aquests contextos, es fon l’atreviment en el judici amb la memòria viscuda –sempre traïdora– dels llocs que es transformen.

Si com es va informar aquesta passada primavera la Generalitat ja ha licitat l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la variant de la C-14 a Tàrrega, vol dir que aquesta obra podria ser una mica més a prop. Una inversió faraònica en xifres, de més de 70 milions d’euros i 7,6 quilòmetres linials, que permetrà repensar aquest eix urbà de la ciutat sense una càrrega de trànsit tan limitant com l’actual. 

Esperem que no només la brigada d’avis que s’interessen per les infraestructures urbanes, sinó també la resta de la població, fem seguiment i pressió a les Administracions, tot fent realitat allò de la participació ciutadana, perquè aquests estudis evolucionin del paper a l’asfalt. I és que si descongestionem l’actual eix urbà de la C-14, estarem en disposició d’acabar de perfilar aquest ramal de ciutat. I potser podríem guanyar un nou eix comercial, potent i agradable, amb més pes per als vianants.