Segurament la majoria dels que ja tenim certa edat, encara conservem en la nostra memòria una frase que ha fet història: “Antes una España roja que rota.” Aquesta cita la va deixar anar el 5 de desembre de 1935 José Calvo Sotelo, que fou ministre durant la dictadura del general Primo de Rivera. 

Doncs bé, seguint la filosofia d’aquesta frase, ERC (Esquerra Republicana Castellana) ha volgut significar amb el seu suport a la investidura de Salvador Illa, que era preferible lliurar del tot (en part ja ho era), el nostre país a l’Estat castellà invasor, abans que explorar alternatives netament independentistes per continuar lluitant per la llibertat col·lectiva del nostre poble. La retòrica de facilitar un govern de les mal anomenades esquerres, des del nostre punt de vista, no convenç ningú que tingui un mínim de sentiment patriòtic català i que sobretot sigui plenament conscient dels greuges i no només econòmics (que déu-n’hi-do) a què estem sotmesos per part dels colonialistes castellans. Els atacs contra la nostra dignitat bàsica com a poble (cultura, llengua, tradició...) són constants i venen de lluny. És un menyspreu que es remunta al minut 1 de la invasió que vam patir fa uns quants segles, que va representar una “OPA hostil armada” en tota regla. 

Cal deixar clar que fer president Salvador Illa és posar al capdavant de la Generalitat un castellanòfol de pedra picada. José Montilla al seu costat és un entusiasta protector del Pi de les Tres Branques (símbol de la unitat dels Països Catalans). El fet que Salvador Illa va ser un instigador acèrrim de l’aplicació del 155, dona peu a titllar-lo com el 155è president. I és que a partir d’ara el 155 serà instituït de facto a les “bodegues” de la Generalitat. I el més curiós de tot és que aquesta volta no ha calgut imposar-lo des de l’altiplà castellà, nosaltres solets i des de les urnes hem facilitat una invasió castellana pel boc gros. 

Catalunya, reflexiona i alerta’t.