El recent retorn de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, després de sis anys i escaig a l’exili, ha acaparat tots els focus de l’actualitat política del seu partit. Hi han ajudat, i molt, les passes al costat fetes pel mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, i del president de la formació, Oriol Junqueras, com a resultat dels continuats revessos electorals que han sumit el partit en una autèntica refundació encoberta, on la rentadora no para d’intentar rentar draps bruts i a fe de món que no se’n surt.

Marta Rovira ha presidit per primer cop presencialment en més de sis anys la reunió de la permanent del partit, i ha avisat en la roda de premsa posterior que l’optimisme mostrat fa uns dies sobre les converses amb el PSC (PSOE) per tal d’arribar a un acord per poder investir Salvador Illa, en aquests moments perdien pistonada i no estaven en posició de garantir un bon acord. Hi ha sobre la taula quatre carpetes cabdals: els avenços en l’autodeterminació, la sobirania fiscal, el reconeixement nacional amb la llengua al centre, i progressos clars en els temes socials. Ha subratllat a més que no hi ha un atzucac general en una sola carpeta, falta una mica més d’ambició en les quatre àrees.

Tanmateix ha advertit quelcom molt important: “Si a final de juliol no veiem fonaments clau perquè el país avanci nacionalment i socialment, ens aixecarem de la taula de negociació.” L’ultimàtum envers l’esmentat termini té a veure amb la intenció de presentar el possible preacord a la militància per al seu vistiplau. Encara no és clar com ho faran, des de l’organització de noves assemblees a una única macroassemblea, passant per anar directament a la consulta. És molt rellevant que hagi insistit que “la direcció també pot decidir que s’han acabat les negociacions”.

Els dos escenaris (Illa o repetició electoral) representen un llast amb costos polítics importants per a ERC. No obstant, creiem que l’acord amb els socialistes comportaria pagar una factura més elevada.