“SU EXCELENCIA, a quien le ha sido noticiada la parte dispositiva de la sentencia que pronunció el consejo de guerra celebrado en Lérida, para ver y fallar el procedimiento nº 1151, seguido contra JOSÉ GENER PUIGGENER, se da por ENTERADO de la pena impuesta. MADRID, a 25 de abril de 1940.”

El dia 30 d’abril de 1940, el targarí Josep Gené Puiggené fou afusellat a la tanca del cementiri de Lleida. Cinc dies abans, el dictador Franco havia donat el enterado a la sentència del Consell de Guerra que l’havia condemnat a mort. Una sentència política, dictada en base a rumors incerts, sense proves i en la qual l’acusat negà en tot moment els fets de què se l’acusava. 

Josep Gené Puiggené havia nascut a Utxafava l’any 1910. Els pares, Josep Gené i Ramona Puiggené, estaven vinculats familiarment amb el Talladell. Al cap de poc temps de néixer el Josep, la família es va traslladar a Tàrrega, on era coneguda com els de “la parada de rucs”. El Josep treballava de fuster ebenista i es va casar a principis dels anys 1930 amb la targarina Enrica Utges Mill, nascuda a Castellserà. Van ser pares de dos fills: la Cecília, nascuda l’any 1932, i el Gustau, l’any 1936.

El 3 de març de 1939, el Josep Gené és reconegut a Barcelona per un altre targarí, que el denuncia al servei d’Informació del Quart Districte de la Falange Española Tradicionalista de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, i el dia 4 de març és detingut. El dia 5 de març els agents de la Falange el sotmeten a interrogatori i recullen en una acta tota la informació de la denúncia, que fan firmar al Josep Gené.

Aquell dia 5 de març de 1939, la sentència a mort del Josep Gené Puiggener ja està dictada. El Jefe de Investigación de Falange posa el detingut a disposició del Jefe Comandante de la “Columna de Ocupación y Policía” amb les següents paraules:

“(...) individuo que se halla convicto y confeso de varios asesinatos de elementos nacionalistas y que ha cometido varios desmanes por el estilo. Le acompaño acta firmada por el citado individuo con la relación de su criminal actuación, adjuntando también copia de la denuncia…” . Alguna cosa no quadra: l’acta de l’interrogatori de Falange és de data 5 de març. L’escrit de conclusions on es diu que s’acompanya l’acta és del 4 de març, el mateix dia que és detingut.

El dia 17 de març és traslladat a la presó de Cervera, on el Josep Gené fa la seva primera declaració davant un jutge instructor del procediment sumaríssim d’urgència del consell de guerra que, resumidament, és la següent:

Afirma haver estat membre de l’Aliança Obrera de Tàrrega des d’abans de la guerra, i que a l’inici d’aquesta s’havia donat d’alta a la UGT en el ram de la fusta, i havia ingressat voluntàriament al Comitè de Milícies Antifeixistes de Tàrrega. Allí va fer serveis de guàrdia i de vigilància a la casa del comitè, anomenada La Caserna, des d’on sortien per fer serveis i escorcolls a les cases de la gent de dretes o feixistes. Relata l'entrada a casa del Pere Gassó, que tenia amagada una monja a qui no van delatar; a la Farinera Vella, on també hi havia una altra monja; a la de Francesc Segarra Vives, a la del notari Salvia i d’altres. També va participar en l'escorcoll de la casa d’Antoni Secanell, que havia estat diputat de la Lliga i a qui no van trobar. Va participar en l'escorcoll de la casa del religiós Josep Llobet, a qui no va detenir, però que més tard hi van tornar els membres de la FAI del comitè local, i aquest cop el van detenir i, pel que suposa, van ser ells els responsables de la seva mort. Afirma que no va tenir cap intervenció ni en la detenció, ni en la desaparició del senyor Llobet.

Abans de ser cridada la seva quinta al front, es va donar d’alta al Partit Socialista (PSUC o POUM), i va ingressar voluntari al cos de carrabiners el setembre de 1937, on va prestar servei fins al 19 de gener de 1939. Va estar destinat a la frontera de Puigcerdà i a la part de la Jonquera, i més tard a la batalla de l’Ebre. El dia 19 de gener de 1939, quan hi hagué la retirada, va decidir quedar-se a Barcelona. Es reafirma que mai a Tàrrega, ni en cap altre lloc on hagi estat, no ha participat ni directament ni indirectament en cap assassinat de persones.

El procediment d’instrucció segueix el seu curs. Ara és l’hora en què són cridats a declarar els testimonis que han de ratificar les acusacions. Tots hi van amb la lliçó apresa i, fil per randa, gairebé tots diuen el mateix amb les mateixes paraules. Ho expliquem en el proper escrit.