L’equilibri és important. I en l’àmbit festiu, també. Durant aquests dies, la nostra ciutat esdevé un exemple reeixit d’aquesta ponderació: Al programa d’actes de la festa major (culturatarrega.cat/festamajor) s’hi conjuguen les propostes de la cultura popular targarina de tota la vida amb les noves formacions, que són tendència dins de l’escena cultural catalana, i que del 9 al 14 de maig s’apropiaran de l’espai públic, per fer-nos vibrar i gaudir de la celebració. 

Per si no n’hi hagués prou amb això, teniu la sort de comptar amb un robust i divers teixit associatiu que sustenta bona part d’aquesta agenda. Des del darrere i des de sota. La meua felicitació a totes. De manera particular, a l’Associació Cultural Guixanet (guixanet.cat) que ha sabut fer F5 a l'imaginari festiu, acostant el folklore a les noves generacions i mantenint la brillantor als ulls i el somriure de moltes de les que ja ens hem fet grans. Fa uns dies en vam tenir un nou exemple amb la presentació el nou conte dedicat a la cavalcada dels Reis i a cal Esqué. Ben aviat, amb la cercavila infantil de l’Eixideta o la cada vegada més reeixida Nit del Tararot, que converteixen la plaça major en l’epicentre de la festa popular, a casa nostra.  

També a la bona gent de l'Associació Cultural la Fal·lera Gegantera (falera.tarregae.org), que enguany celebren els cent cinquanta anys fent ballar els majestuosos gegants de la Mercè, tot organitzant una nova Trobada de Gegants i Capgrossos (en la qual tinc l’alegria d'aportar el meu granet de sorra). 

Per això, i després d’aquesta tirallonga inicial, em disposo a ressenyar quatre projectes que pugen la cultura popular —i la religiosa— a les xarxes i en fan difusió en l’entorn digital.  

Wikisants 

Del taller centenari d’El arte cristiano d’Olot (elartecristiano.com), n’han sortit multitud de peces artesanals d’imatges religioses, en pasta de cartó fusta, i que actualment es troben escampades arreu del món. 

WikiSants.com vol ser un espai de diàleg i d’intercanvi social entre persones interessades en l’art religiós, la cultura, el turisme i la història. Aquest projecte transmèdia busca la complicitat ciutadana per aportar-hi nous continguts, amb l’objectiu per inventariar i catalogar la imatgeria sortida dels més de quaranta tallers de sants olotins.

Al seu lloc web s’hi recull l’historial de les figures originals, i algunes disposen del model 3D. També inclou un mapa interactiu amb la geolocalització de les reproduccions que se n'han fet, junt amb la descripció i les imatges, aportades per la comunitat. 

Reliquiae Sanctorum in Catalonia 

Joan Arimany i Juventeny (@joanarimanyjuv) és folklorista i gestor cultural especialitzat en religiositat popular. També ha publicat llibres i articles i ha comissariat diverses exposicions sobre aquesta temàtica. Fruit d’aquest propòsit de recerca, coneixement i divulgació, a Manlleu ben aviat veurà la llum el primer centre d’interpretació de les relíquies en territoris de parla catalana i on s’explica el seu significat històric, religiós i econòmic. 
Des del setembre de 2020, bimensualment, publica una revista digital sobre les relíquies i la seua incidència en el nostre fet cultural. Al web reliquiaesanctorumincatalonia.cat hom pot subscriure-s’hi gratuïtament o consultar els números anteriors. Precisament, a la revista número 5, de l’abril de 2021, dedica una secció a les Santes Espines a Catalunya i s’hi ressenya la tradició de les dues punxes targarines. 

Goigs i devocions populars 

Josep Maria Viñolas (@jvinolase) és capellà i tècnic en disseny i creació multimèdia. És ben actiu a les xarxes i participa en projectes digitals ben diversos: meteorologia, geografia, música, religiositat popular… 

L’any 2011 va iniciar el bloc Goigs i devocions populars (algunsgoigs.blogspot.com). Des de llavors, ja ha aplegat més de 7.700 d’aquestes composicions poètiques, de caràcter tradicional i que es canten a les nostres festes majors i celebracions. En cada registre, a més de mostrar les edicions que se n'han publicat, també mostra imatges i descripcions del lloc i de les imatges venerades. 

El lloc permet la consulta del seu fons mitjançant diversos criteris: pel dia de l’any dedicat o temps litúrgic; per població o comarca o segons l’advocació a qui van dedicats. A més, ofereix un mapa amb tots els llocs de culte referenciats en el seu web, facilitant-ne la consulta i exploració. El municipi de Tàrrega hi té una bona representació dels seus patronatges i dels himnes i goigs que s’han publicat. 

Festes.org 

A en Manel Carrera i Escudé se’l considera al nou Joan Amades. Aquesta comparació no és casual, ja que ha excel·lit en la recerca, difusió i dinamització de les festes populars, d’ací i d’arreu. També en la creació i el manteniment d’indrets web sobre democràcia electrònica, cultura i empoderament digital al nostre país (d’això en parlarem un altre dia).  

És l’ànima del lloc festes.org, el portal degà de la cultura popular catalana a internet. Un monumental espai d'informació i recursos digitals, que des del 1999, i en coordinació amb l’entitat Rebombori digital, es manté en constant construcció. S’especialitza en les celebracions ludicofestives i populars i l’etnografia a les terres de parla catalana i també sobre les festes arribades a Catalunya, amb les immigracions. 

Valgui aquesta mostra com a petit reconeixement a tantes persones que sostenen el nostre patrimoni cultural, a les xarxes i a peu de carrer. Abans de cloure aquesta càpsula, només em resta desitjar-te una bona festa major. Visca la cultura popular! Visca els patrons de Tàrrega! Fins a la quinzena que ve. xerpejant.cat