La jugada mestra de la repressió

Quan el mateix 1 d’octubre de 2017 es va a començar a desfermar per terra, mar i aire la roïna repressió de l’Estat espanyol cap a Catalunya, en aquell mateix moment l’imperialisme castellà va sembrar el germen perquè el gruix del moviment ciutadà independentista, sense saber-ho, iniciés una (llavors ignorada) reculada circumspecta en la seva determinació cap a la independència.     

Com a fidels seguidors dels postulats més refinats de control ciutadà emprats durant 40 anys de dictadura franquista, els poders de la fèrula hispànica amb la sempre inestimable conxorxa de la monarquia borbònica, han sabut jugar bé les seves cartes utilitzant la repressió com a eina eficaç i necessària per apaivagar les aspiracions sobiranistes del poble català. Veient el fantàstic resultat que en va treure el dictador Franco, que amb la repressió va aconseguir, partint d’un cop d’estat (aquell sí que ho va ser), allargar la seva tirania fins al final dels seus dies. En democràcia, però, calia fer-hi alguns retocs maquillant l’estructura repressiva. La descarada mala praxi de Via Laietana ha donat pas a un sofisticat entramat policiacojudicial elaborant informes a mida dels fiscals, perquè els jutges apliquessin la llei com més convingués a l’Estat. 

Per l’efecte de la repressió, al final d’aquests darrers sis anys els carrers que “havien de ser sempre nostres” han passat a ser vertaders espais desèrtics, absolutament erms de protestes i reivindicacions independentistes. El crit quasi desaparegut d’“in… inde… independència” ja fa temps que va donar pas a aquell “fora fora fora... la (in)justícia espanyola”. Amb l’estratègia repressora, els nostres colonitzadors van aconseguir que nosaltres solets traguéssim el focus reivindicatiu de la independència i el poséssim damunt de l’acció antirepressiva. La jugada els ha sortit rodona. 

Nosaltres mateixos (ANC Tàrrega per la Independència) aquí a la nostra ciutat hem estat ben bé tres anys denunciant la repressió, i deixant en segon pla l’objectiu més important: la independència. Sortim d’una per totes del joc “antirepressiu” i tornem al camí reivindicatiu de la llibertat col·lectiva.