Els bombardejos van causar, en el seu conjunt, més d’una cinquantena de víctimes mortals a Tàrrega. Al bombardeig del dia 30 de novembre van morir deu persones:

- Constancio Plaza Pedraz, 32 anys, resident a La Garriga. 
- Francisco Monclús Riazuelo, 35 anys, veí i natural de Boltanya. 
- Josep Coll Sanz, 31 anys, d’Ontinyent, València. 
- Isidre Bergadà Escoda/Cuatrecases, Av. Catalunya 102 (Ca l’Argelich) de Tàrrega. 
- Francesc Manresa Subirana, de Tàrrega (Mas de Colom). 
- Joan Belart Español, 16 anys, de Tàrrega. 
- Ramon Cortada Farreny, 16 anys, de Tàrrega. Fill de Josep i Antònia. Fuster. Carrer Àngel Guimerà, 69.
- Conxita Gené Forns, 5 anys, de Tàrrega. Filla de Ramon i Carme.
- Pascual Sancho Tejero. Carrer Sant Eloi, 10. Funcionari municipal. 
- Ramon Arnau Tres, de Tàrrega.

El primer bombardeig a Tàrrega fou el dia 5 d’abril de 1938 i causà un total de 15 víctimes mortals. Aquest bombardeig provocà que s’activés la Junta de Defensa Passiva i que es mobilitzessin tots els homes de 17 a 45 anys per a la realització de tasques de fortificació i per a la construcció dels refugis antiaeris. També es feu tornar a pujar al campanar la campana gran, per tocar-la en cas de bombardeig i es van pintar de blau els fanals. Igualment es van consolidar les posicions de les defenses antiaèries i els punts de vigilància i observació, situats a Sant Eloi i al mateix campanar.

Recentment s’han donat a conèixer algunes imatges de Tàrrega provinents del fons Ramon Perera i Comerma. El Ramon Perera fou l’home dels refugis; el responsable del disseny i de supervisar-ne la construcció a Catalunya. Les imatges són fetes per ell mateix, el dia 9 d’abril de 1938 a Tàrrega. En elles podem veure la construcció dels refugis a l’actual plaça Carles Perelló i a la plaça del Carme. D’altres imatges no les hem sabut ubicar. Les fotografies són al web de memoria.cat, a l’apartat “Refugis Ramon Perera”.

L’experiència en el disseny i la construcció de refugis feu que el Ramon Perera un cop acabada la guerra, i trobant-se a l’exili, fos cridat a Londres, per treballar durant tota la Segona Guerra Mundial per al govern britànic en el disseny de les mesures de defensa passiva a Anglaterra. A petició seva els serveis diplomàtics anglesos van aconseguir, el febrer de 1945, treure de Barcelona la seva esposa i portar-la al seu costat.

A més dels dos refugis abans esmentats del Pati i de la plaça Carles Perelló, n’hi havia un altre a la zona de l’estació de tren que, malgrat les excavacions i sondejos fets recentment, no s’ha pogut localitzar. També s'adequà el Pou del Gel per fer-ne la funció, així com molts cellers de cases del barri vell que, en el cas del bombardeig del 31 de desembre de 1938, va esdevenir una trampa mortal al quedar divuit persones atrapades dins i sense possibilitats de sortir-ne.

A partir d’aquell fatídic dia del 31 de desembre, Tàrrega restà deserta. La por i la certesa que els bombardejos no havien fet més que començar va buidar la ciutat. Així ens ho relata el membre d’una família targarina:

“El dia 1 de gener de 1939, a la matinada, per causa dels terribles bombardejos, vam marxar tots els de casa amb el carro ple de tot el millor de casa, matalassos, gallines, cabra, etc… i juntament (amb una altra família) cap a la seva cabana que es troba a una hora i mitja de Tàrrega al terme de les Garrigues”...

Fins al quinze de gener de 1939, data de l’arribada de les tropes feixistes, els bombardejos van ser forts i constants. Particularment intensos ho foren els dels dies 4, 5, 6 i 7 de gener. Així ho anota en el seu dietari el Josep Flaquer:

“Gener de 1939:
Dia 4. Al dematí entre 9 i 10 fou amb tanta fúria la intensitat del bombardeig que les bombes tirades foren més de 100, havent-n'hi de tots calibres i quasi totes als volts de la població. Sols als horts en caigueren 13 causant molts danys materials i ignorant-se si hagué víctimes.
Dia 5. A última hora de la tarda semblava que hi havia combats arreu puig se sentia com los avions metrallaven i entre ells 3 o 4 explosions molt fortes.
Dia 6. A mig matí se veié agredida la població com la tarda anterior. De resultes del mal, moltes famílies viuen fora de la població al camp en cabanes.
Dia 7. És agredida la població causant danys en la plaça a cases Bergadà, Martí, i Robinat, carrer Major, cal Perelló i altres.”