Segons els documents de l'Aviazione Legionaria de Mussolini, el bombardeig sobre Tàrrega es produeix a les 11.28 hora de Berlín. Les instruccions del bombardeig, trameses pel “Comandante Generale Divisione Aerea M. Garda”, al “111º Stormo B.V.” és: “Il bombardamento della fabbrica di materiale bellico di Tarrega”. Amb tot, en els moments previs a l’enlairament, es modifica l’ordre i l’objectiu de l’atac s’amplia al de “BOMBARDARE GLI ESTABLIMENTI MILITARI DI TARREGA (Lerida) E DEPOSITI MATERIALE IN TARREGA (Lerida).

Els deu aparells “Savoia - Marchetti SM.79 Sparviero”, carregats amb vuitanta bombes de 100 kg, van engegar motors a l'aeròdrom de Valenzuela a Saragossa a les 10.15 hora local, i es van enlairar a les 10.25 h. A les 10.40 arriben a la vertical del camp a 2.000 metres d’alçada, i a les 11.05 són sobre la vertical de Fraga a 5.400 metres. En l’arribar a la vertical de Tàrrega a les 11.28 h., van deixar anar la seva càrrega des d’una cuota de tir altimètrica de 5.000 metres sobre el nivell del mar. Les bombes es van llençar en sèries de quatre segons cada una. 

El diari de bord de l’Aviazione Legionaria, descriu que hi hagué una violenta reacció de les bateries antiaèries (situades a Sant Eloi), i que la formació 280º de l’esquadra va ser perseguida per dos caces tipus “Rata” (Polikarpov I.16). Un dels aparells Savoia-Marchetti va rebre l’impacte a la part central de l’ala d’un fragment de projectil antiaeri. 

Tres dies més tard, el 3 de desembre de 1938, el mateix grup d’avions de l’Aviazione Legionaria italiana van llençar 7.000 kg de bombes sobre Cervera,i van causar 40 morts i una gran destrucció.

L’observació atmosfèrica del vol és: “Núvols dispersos al llarg del recorregut. Nivell de 8/10 de cobertura sobre l’objectiu. L’objectiu de Cervera completament cobert.” L’aterratge a Saragossa es produeix sense cap novetat a les 12.35 h. 

Quin era l’objectiu principal del bombardeig? Sembla estrany que, tot i bombardejar la carretera per la banda de Ponent, la fàbrica Trepat restés intacta. Tampoc bombardegen el taller garatge ni les cotxeres de la línea d’òmnibus de la Hispano-Targarina de Cal Pomés. 

Segons les imatges del bombardeig, l’epicentre de les explosions és la cruïlla de l’avinguda de Catalunya i del carrer Urgell, i afecta un ampli espai urbà que va des de Cal Argelich al carrer Ponent, la Farinera Balcells i el carrer Indústria, les bòbiles i Santa Clara, els carrers d’Urgell i Alsina Amils, arribant fins la zona dels horts entre la carretera de Sant Martí i la de Verdú. La cruïlla de la carretera és l’indret on hi havia els dipòsits i la benzinera del Samuel Perenya. Moltes de les víctimes mortals es produeixen en aquest entorn. Tanmateix, també es bombardegen els horts del camí de Vilagrassa, i el marge esquerre de l’Ondara.

La recent troballa d’unes anotacions sobre la ubicació dels comandaments i dels serveis de logístics del XVIII Cos d'Exèrcit de la República a Tàrrega, ens facilita una pista més del perquè de la zona bombardejada, i revela com la informació subministrada pels espies de Franco arriba amb precisió al bàndol rebel. Es tracta d'una anotació feta l'any 1938, a l'índex del llibre dels registres baptismals del segle XVIII de la Parròquia de Tàrrega, en aquells moments col·lectivitzada, i on s’establí un punt de comandament militar. En un espai en blanc del llibre llegim: 

“Avinguda Cataluña, nº 6 - Pis 1º Teniente Coronel Intendencia - 2º - 2ª Dos tenientes intendencia
Alonso Martínez, nº 7 Compañía Circulación
Urgell nº 43 - Jefatura Automóviles
Alsina Amils, 9 - Compañia Automovilista
Gobernador Padulas (Pere Domingo) - Sección Automovilista Carpinteros - Cuartel General.
Urgell, 24 - Comandancia Principal Artilleria.”

Molts d’aquests punts, van ser bombardejats per tractar-se dels serveis de transport i de logística de l’exèrcit republicà, que eren vitals per al manteniment del front del Segre. Només faltaven tres setmanes per a l’inici de la definitiva ofensiva franquista i calia destruir la mobilitat, els punts de subministrament i els comandaments logístics del XVIII Cos d’Exèrcit republicà. 

Tàrrega, Cervera, Agramunt, Bellpuig, Artesa i altres viles i ciutats vivien en una frenètica activitat per garantir el subministrament i els serveis d'una bona part dels queviures, vestimenta, combustible, armament, etc., que eren necessaris per mantenir tot un exèrcit de 120.000 soldats republicans que, a la tardor de 1938, defensaven el front del Segre. Els bombardejos de novembre i desembre de 1938 afecten intensament la moral i la producció agrícola i industrial de la rereguarda més propera al front, i provoquen la fugida massiva de la població civil cap als refugis, masies i cabanes del defora, per la por a nous bombardejos que ben aviat es repetirien constantment.

En seguim parlant en propers escrits.