Els intensos bombardejos de l’aviació italiana i alemanya entre el 30 de novembre de 1938 i el 15 de gener de 1939, abans i durant l’ofensiva franquista d’ocupació de Catalunya que s’inicià el dia 23 de desembre, van provocar desenes de morts i de ferits a la nostra ciutat.

Des d’aquestes pàgines ja vam recordar les víctimes mortals del bombardeig del 30 de novembre. D’entre totes elles, avui parlarem del sergent de l’exèrcit republicà, Constancio Plaza, que aquell dia tornava del front i esperava a Tàrrega l'autobús que l’havia de portar cap a la Garriga, quan fou víctima d’una de les 80 bombes de 100 kg llançades per l’aviació italiana aquell fatídic dia.

Al document que registrava la relació de víctimes del bombardeig del 30 de novembre a Tàrrega en un primer moment s’hi fa l'anotació: “Cuerpo terriblemente mutilado. Cementerio”, després, a partir probablement d'un testimoni oral, s’escriu a sobre amb bolígraf: “Constantino Planas”.

Fa dos anys, la família del Constancio Plaza visità Tàrrega, per recordar i recuperar la memòria del seu familiar mort o desaparegut el 30 de novembre de 1938, als 32 anys d’edat. La família va visitar la nostra ciutat, per aprofundir en la història i els indrets dels darrers moments de la vida del seu familiar. D’aquesta manera, ens vam assabentar d’una història desconeguda per a nosaltres, i que avui compartim.

El Constancio Plaza Pedraz, nascut l’any 1906 a Pozáldez (Valladolid) i domiciliat a Barcelona, feia d’editor conjuntament amb el seu germà Germán. Mobilitzat al front del Segre, el 27 de novembre de 1938 va enviar a la família una carta des de Seròs. En aquesta missiva, deia que aviat tornaria de permís cap a casa i que els avisaria quan ho sapigués. En Constancio va aconseguir un permís, però la mort el va enxampar a Tàrrega, el migdia del dia 30 de novembre, mentre esperava l'autobús que l’havia de dur cap a la Garriga.

Abans d’acabar la guerra, l’Esperanza, la filla del Constancio, rep a Madrid una carta retornada des del front on diu “DESAPARECIDO” i signada per un tal Antonio Balcells. Acabada la guerra a Catalunya, i preocupat per la manca de notícies, el seu germà Germán posa un anunci a La Vanguardia el dia 3 de març de 1939, demanant que si algú disposa d’informació sobre el Constancio es posi en contacte amb ell.

L’abril de 1939, el Germán rep la visita, a la seu de la seva editorial al carrer de la Unió a Barcelona, d'un company del Constancio, que li diu: “El seu germà Constancio jau a la fossa comuna del cementiri de Tàrrega. Jo mateix el vaig veure morir.” Aquest company fou el que li havia cedit el seu permís per anar a casa, i l’havia acompanyat fins a Tàrrega per agafar l'autobús. Una de les primeres bombes del bombardeig va caure damunt el Constancio. El seu amic era allí prop, a l’altre costat de la vorera i ho va veure tot.

El Germán no va tardar a desplaçar-se al registre civil de Tàrrega on va obtenir el certificat de defunció del seu germà i va parlar amb l'administrador del cementiri, el Sr. Antoni Balcells, que li va indicar el lloc exacte on estava enterrat a la fossa comuna. Curiosament l’administrador del cementiri i la persona que havia retornat la carta al domicili eren la mateixa. 

El desembre de 1939, el Germán reprèn de nou les gestions per intentar desenterrar al seu germà Constacio de la fossa comuna, i posar-lo en un nínxol abans de fer-ne el trasllat a Barcelona, al costat de la seva dona morta uns anys abans. Tanmateix el gener del 1940 l’Antonio Balcells, com a administrador del cementiri de Tàrrega, li escriu dient-li: “Como administrador del Cementerio paso a decirle resulta completamente imposible poderle atender en su demanda debido, en primer lugar, a haber dado sepultura a varios difuntos encima del lugar donde reposa el cuerpo de su difunto hermano, e.p.d. Además, su hermano, por razón de las circunstancias tuvo que ser enterrado sin ataúd, lo mismo que los muchos que están encima de él por cuyo motivo resultaría completamente imposible su identificación. Creo se haría perfecto cargo de cuanto acabo de exponerle sintiendo mucho no poder complacer en su demanda”.

Sembla comprovat que el Constantino Planas del registre i el Constancio Plaza dels testimonis són la mateixa persona. Amb tot, les seves restes mai s’han pogut identificar i difícilment es podrà fer en el futur. Hom sap, però, que descansen al cementiri de Tàrrega.

La memòria del Constancio ha sobreviscut gràcies al treball i l'obstinació de la Carla Fernández-Moreno Plaza, besneta del Germán Plaza Pedraz que, amb el seu germà Constancio, van fer cap a Barcelona als anys 1930, per posar els fonaments de la que seria la gran editorial catalana Plaza & Janés.

(Les informacions i els detalls dels fets explicats en aquest escrit han estat extrets del llibre inèdit de Carla Fernández-Moreno Plaza, intitulat La memoria que nos une.)