Avui volem explicar com ha canviat la lluita contra l’estigma, del canvi social que s’ha produït i del fet que les persones amb experiència pròpia ens hem deixat d’amagar.

Les persones amb trastorns mentals hem patit una marginació històrica. En el passat, a molts els internaven per tota la vida en institucions psiquiàtriques altrament anomenades manicomis. Potser els més coneguts del nostre territori són Sant Boi, Sant Joan de Déu o el centre Pere Mata. Afortunadament, aquest nom tan despectiu, el de manicomi, ja no s’utilitza degut a la seva connotació negativa.

El primer manicomi dins el territori espanyol està datat al segle XV. Els interns solien ser malalts mentals, però curiosament també s’hi internaven persones pobres o desvalgudes. La desobediència dels professionals significava rebre agressions de tota mena. En aquells temps, es creia que eren éssers posseïts pel dimoni i víctimes d’encanteris de bruixes. També hi havia una desconeixença gairebé total sobre la salut mental i se’ls castigava de forma regular. Per això, els interns sovint empitjoraven o morien. 

Enric Vicens, director de l’Àrea d’Hospitalització Psiquiàtrica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, va explicar que arran de la Declaració dels Drets Humans de finals dels anys 40 va començar a haver-hi canvis en l’assistència psiquiàtrica a nivell mundial. És a partir dels anys 80 quan es comencen a promoure canvis a l’hora de tractar els pacients i a externalitzar els tractaments. També es busquen alternatives als hospitals i es tanquen aquells que s’han quedat obsolets. 

Quan una persona rebia un diagnòstic de salut mental, se la privava dels seus drets i de la seva llibertat. No hi havia tractaments farmacèutics ni altres remeis eficaços. S’utilitzaven tècniques en detriment del benestar dels pacients i les seves famílies. La persona se sentia desemparada, marginada, abandonada. La salut mental estava molt estigmatitzada i això no ajudava a visibilitzar els problemes reals que anaven sorgint. Als segles XIX i XX es van començar a desenvolupar les classificacions dels trastorns mentals i la societat va començar a rebutjar els tractaments agressius i el terme manicomi, entenent que amb els tractaments farmacològics i altres teràpies les persones milloraven. Van aprendre que el pacient, en comptes d’estar aïllat, necessitava estar integrat a la comunitat.

Avui en dia, quan ens donen un diagnòstic, trobem que en alguns aspectes s’ha evolucionat molt, mentre que en altres les coses no han canviat gaire. La constant recerca en l’elaboració de medicaments ha crescut significativament. Cada cop se’n creen de nous i es procura que causin menys efectes secundaris. També ha canviat el tipus d'ingrés hospitalari, el qual s’intenta que sigui programat i voluntari. Per altra banda, hi ha molts diagnòstics específics que ens donen un “nom” per saber com se’n diu d’allò que ens passa tot i que n’hi ha molts que encara es desconeixen. Actualment, quan un professional de la salut et diagnostica, et deriva a l’especialista –que és el psiquiatre–, la persona que t’explica què et passa i et guia en el procés de recuperació, et prescriu medicaments per tal d’anar estabilitzant l’estat d’ànim.

Malauradament, hi ha persones que són diagnosticades d’un trastorn mental i perden el dret a tenir una vida plena. Durant un temps han de deixar de treballar i ser autònoms. També solen ser èpoques de confusió en les que cal buscar informació i deixar temps per poder comprendre el trastorn. Saber de què pateixes i de la seva naturalesa es tradueix en apoderament per a la persona.

Els activistes som persones que tenen o han tingut un problema de salut mental i també persones sensibilitzades amb el tema. Tenim la voluntat de compartir les nostres experiències per tal d’anar normalitzant la realitat de conviure amb un trastorn mental. L’objectiu de la tasca és lluitar contra la discriminació i trencar els estereotips que envolten la salut mental. Volem traslladar una visió realista, honesta i precisa a la comunitat. També donar una visió clara, inclusiva i no distorsionada sobre els trastorns mentals. Aquesta actitud esbiaixada dificulta la recuperació i la integració social dels malalts. 

Nosaltres som un equip molt variat en el que la implicació de cadascú varia segons la necessitat o la motivació que tingui cada membre. Tots som vàlids.

Des d’aquí, animem a les persones que tinguin experiència pròpia a fer activisme i ser presents en la lluita contra l’estigma.
Nelson Mandela va dir que: "El món no millorarà si només pensem en nosaltres mateixos i oblidem la resta."