Avui tractarem les habilitats cognitives i quina relació tenen amb la salut mental. 

Les habilitats cognitives són moltes: 

• La més coneguda és la memòria, que ens serveix per a tot: per saber qui som, què fem, on vivim... serveix per emmagatzemar aquesta informació.

• La percepció, que inclouria els cinc sentits: la vista, l'oïda, el tacte, el gust i l'olfacte. És la manera amb la qual percebem el món. 

• El raonament, que seria la lògica.

• El llenguatge, que permet comunicar-nos amb la resta de persones o animals.

• La concentració o l'atenció permet retenir informació i mantenir-nos connectats amb el que està passant. 

• El càlcul, que seria la lògica matemàtica, ens permet fer operacions i resoldre problemes matemàtics.

• Per últim, les funcions executives. Inclou totes les anteriors i ens permet planificar, organitzar i executar cada una de les accions que fem.

Pot ser que en una tinguis dificultats i en una altra siguis un crack, però tot es pot estimular! 

En moments de molt estrès o molt patiment mental hi pot haver una afectació de les habilitats cognitives. També quan hi ha insomni o consum de drogues.

Existeixen alguns tractaments que poden interferir en les habilitats cognitives, com els tractaments farmacològics o la teràpia electroconvulsiva, que es fa servir per buscar l'estabilitat clínica però produeix lapsus de memòria en què la persona perd la informació. 

Per altra banda, la pèrdua d'habilitats pot afectar la salut mental. Quan una persona perd la memòria, això pot interferir en el seu estat d'ànim. Imagina't no recordar que avui el teu fill venia a dinar a casa, com es diu la teva mascota…

L'edat afecta les habilitats cognitives. També la medicació. Cal consultar els professionals en cas de necessitat o dubte. El que està clar és que si exercitem la ment i ens mantenim actius, això ens ajudarà a tenir en un bon estat la nostra ment. 

El Pepe ens explica que pel fet de tenir un trastorn mental, moltes vegades el seu entorn relaciona el diagnòstic amb la memòria i explica que li diuen: "Que sí, que no t'en recordes però t'ho havia dit..." Això és un estigma que hi ha al voltant del trastorn mental. Explica que acudeix a tallers de ment activa d'Airecel i, tal com li va recomanar la seva infermera, menja bròquil per potenciar la memòria. També vol compartir que va anar una setmana amb la família de vacances al seu poble natal. Aquells dies va poder gaudir del present, de relacionar-se molt positivament amb l'entorn i recordar situacions de la seva infantesa. Això li va repercutir en l'estat de la seva ment, i a la vegada, de l'ànim. 

La Manoli explica que va notar un canvi quan va començar a prendre una medicació en concret. L'anul·lava i no recordava res. Li afectava a la memòria. Va haver de queixar-se diverses vegades i des que no se la pren està millor. Tot i que amb l'edat també ha perdut, diu que la seva frase és: "I ara, per què t'ho deia…" Per prevenir-ho, fa un taller d'estimulació cognitiva al SRC. Mentre fèiem l'article va recordar el programa Érase una vez, que li va ajudar a entendre moltes coses, ja que explicava de forma senzilla com funcionen el cos i la ment. 

Un altre company ens comenta que ha notat una disminució de memòria, de moment no ho reconeix com a preocupant, però no sap si en un futur rs pot accelerar aquesta pèrdua. També ens diu que per suplir aquesta reducció de la memòria es recolza en una agenda; també fa servir llistes per anar a comprar i per fer altres tasques.

Hi ha estratègies ben diverses per poder practicar aquestes habilitats. Algunes són jugar a jocs de taula, fer passatemps i l'activitat física, entre altres. Altres estratègies per poder gaudir d'una vida funcional també serien portar una agenda per anotar cites importants i una llista de coses a fer. 

També hi ha aliments vitals per a la nostra ment, com són l'oli d'oliva, els fruits secs, el peix blau i les verdures de fulla verda. Tot i així, des d'aquí recomanem portar una dieta variada i equilibrada que inclou tots els aliments. 

A Tàrrega hi ha espais on es treballen les habilitats cognitives, com són el Club Social Airecel, el SRC, la Creu Roja, l'Espai Cívic Comunitari i l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tàrrega. 

Per acabar l'article us volem deixar un refrany català que diu: "Qui no té memòria, ha de tenir cames", o que és el mateix que: "Qui no té cap, té cames." Alguns de nosaltres ens hi sentim identificats perquè ens passa!