Tenim fortalesa per guanyar-lo?

La posada en marxa de la primera taula de negociació entre Junts i el PSOE ha fet ataüllar la possibilitat (encara que remota) que durant aquesta legislatura espanyola hi pugui haver la celebració d’un referèndum d’autodeterminació pactat i vinculant. Segurament des de l’Estat no és pas aquesta la intenció. En alguna ocasió, veus socialistes han deixat anar que l’únic referèndum possible seria sobre una reforma de l’estatut. Això té més números que passi, tenint en compte que l’objectiu preeminent d’aquest Estat constitucionalista restrictiu és tornar a la casella de sortida del 2006 on la calamitosa retallada de l’estatut va empentar l’actual procés d’independència. Això seria per a l’espanyolisme unionista (el caspós i el del “talante”), la culminació del pla de pacificació del conflicte. 

Però nosaltres, els independentistes, tenim clar que allò va ser només la gota que va sobreeixir el got. Va significar el xiulet del cap d’estació, que donava sortida al tren del procés cap a la llibertat. Els maltractaments patits durant segles ja no permetien esperar més.

El més transcendental de la hipotètica possibilitat de tornar a fer un referèndum d’autodeterminació és esbrinar si la societat catalana està en disposició de guanyar-lo. D’ençà d’aquell memorable 1 d’octubre de 2017, dins del món independentista han succeït una sèrie d’esdeveniments que no podem deixar passar per alt. Aquell divendres 27 d’octubre de 2017 amb la Declaració d'Independència de Catalunya, la força del moviment secessionista va arribar al zenit de la qüestió. Mai al llarg dels tres segles de sotmetiment hi havia hagut una situació tant favorable per aconseguir la llibertat. Però pocs segons després, el president Puigdemont suspenia la Declaració, i en aquest precís moment el procés va començar a perdre fortalesa. Llavors també van començar les desavinences entre els partits independentistes que s’han anat ampliant exponencialment. Exili, presó, indults, repressió, etc., aquest camí tortuós ha portat desafecció activista. Amb aquest panorama, podríem encarar amb garanties d’èxit la consecució d’un referèndum d’autodeterminació, o correríem el risc de fer el fiasco canadenc?