Investidura? Millor posem-la en quarantena

Aquestes darreres setmanes, els mitjans informatius ens han bombardejat amb suposades reunions bilaterals protagonitzades per la tripleta PSOE-ERC-Junts. La propinqüitat de la data límit per investir el candidat Pedro Sánchez comença a posar tothom nerviós: partits polítics, mitjans de comunicació, caverna mediàtica (dinosaures “retirats”), ciutadania, etc. Però sobretot on veiem més ànsia per ultimar és en el PSOE. És lògic si tenim en compte que s 'hi juguen la governabilitat de l’Estat durant els propers quatre anys, un fet molt rellevant per a un partit que ha perdut en els darrers mesos sis autonomies en les quals governava (València, Aragó, Extremadura, Balears, Rioja i Canàries).

El passat dia 2 es va tancar formalment l’acord entre ERC i el PSOE, en què es contemplen fonamentalment la “millora” de dos temes: Rodalies i Finançament. La lletra petita, però, no permet tirar coets. 

A Rodalies es parla d’un fals traspàs integral, perquè realment el que significa és una gestió compartida amb la creació de l’empresa mercantil Rodalies Catalunya, amb un consell d’administració paritari entre la Generalitat (50%) i l’Administració General de l’Estat (50%), en el qual quan s’hagi d’aprovar qüestions estratègiques, es necessitarà una majoria qualificada. Vol dir que l’Estat podrà bloquejar qualsevol millora a realitzar. 

Pel que fa al Finançament, no hi trobem cap millora a la qual no tinguem dret. Es tracta de rescabalar tots els incompliments que l’Estat ens ha infringit durant anys. Pel que fa concretament al deute públic de Catalunya, es preveu una condonació de 15.000 M€, un 20% del deute contret amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), derivat del dèficit fiscal a què ens condemna l’Estat (20.000 M€ anuals). Aquesta exoneració s’ampliarà a totes les Comunitats Autònomes (CCAA), cosa que representa la versió 2.0 del popular “café para todos”. 

Davant d’això, Junts ha pres la decisió de “parar màquines” en les negociacions, i no tenir pressa per tancar cap acord. Tal com nosaltres ho veiem, investir amb acords de submissió ens apropa més a la rendició que a la Independència.