La gran festa de la democràcia

El nostre almanac d’efemèrides polítiques nacionals està farcit de dates importants, ja que la trajectòria mil·lenària d’un país com Catalunya amb freqüents episodis convulsos provocats per assídues invasions així ho ha propiciat. Centrant-nos en la darrera invasió que encara dura (la de Castella), trobem una data molt recent considerant la nostra vasta història: 1 d’octubre de 2017. Aquell dia el poble català va dur a terme un referèndum d’autodeterminació demostrant al món sencer, atresorar una maduresa política fora de tot dubte. Aquella va ser una autèntica festa de la democràcia, organitzada i exercida sense complexos pel poble de Catalunya. Tot i l'oposició d’un Estat espanyol subjugador, que va ser capaç d’emprar la força sobre uns ciutadans indefensos els quals l’única arma que brandien era una “perillosa” papereta, expressant la seva posició respecte de si volien o no la llibertat col·lectiva del seu poble. Tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil van pegar a tort i a dret tothom que volia exercitar el seu dret democràtic. Els poders de l’Estat van retratar-se davant del món com un estat autènticament autocràtic. 

El referèndum d’autodeterminació, tot i la vergonyant actuació de les forces d’ocupació, va culminar-se plenament i el resultat va ser incontestable: 2.044.038 paperetes del SÍ a la Independència (90,18%), mentre que el NO va assolir-ne 177.547 (7,83%). Indefectiblement, vam votar i vam guanyar. Tanmateix, a dia d’avui encara no s’ha pogut implementar aquest resultat. L’oposició frontal d’un Estat espanyol imperialista, tancat en la seva suada salmòdia de “la sagrada unidad de España”, sumat a les ostensibles desavinences entre les formacions polítiques catalanes independentistes que s’havien conjurat per aplicar el resultat de la consulta, ens ha portat on som ara: després de sis anys de tan lloada data, aquells 2.044.038 catalans encara estem lluitant perquè es faci efectiu el mandat del poble.

Amb tot, la commemoració del VI aniversari de l'1 d’Octubre s’ha portat a terme a Tàrrega, amb una manifestació en la qual ha sovintejat el crit indefugible d'"independència".