Llei d’amnistia (indults 2.0)

Segurament quan llegiu aquest article ja s’haurà apagat el foc d’encenalls que representava la candidatura de Feijóo (PP), la qual ha significat un parèntesi temporal en l’intríngulis polític generat pel esgalabrós resultat del 23-J. En aquest cas vol dir que ara sí que s’ha posat en marxa, de manera seriosa, la maquinària negociadora per intentar cadascun dels implicats aconseguir els seus objectius. 

Estem parlant naturalment de les pretensions que té per una banda Pedro Sánchez respecte de la seva investidura com a president del govern espanyol, i per l’altra el propòsit de Carles Puigdemont de cobejar l’autodeterminació de Catalunya, com un dret inalienable reconegut internacionalment.

Com ja ha quedat clar, l’amnistia és una condició sine qua non per poder abordar, seguidament, la negociació respecte a l'emancipació del nostre país del jou imperialista espanyol. Però quins són els pros i els contres que una amnistia ens pot deparar? D’antuvi representarà un alleujament important als milers de catalans que resten perseguits pels poders policials i judicials. Aquesta seria sens cap mena de dubte la part més positiva de la seva implantació, sempre sense oblidar que això no significa, ni de bon tros, que depenent de l’actitud de l'activisme independentista es tornés a crear un gruix notable de persones represaliades.

I aquest sí que podria significar el costat negatiu de la mesura de gràcia. Si per evitar un nou període de repressió hem d’abandonar l’activitat contestatària, mal negoci haurem fet. Potser, en el fons aquesta és la intenció dels nostres colonitzadors: anestesiar novament el procés cap a la independència. Tanmateix no seria la primera vegada que això passa. Amb els indults que es van portar a terme ara fa dos anys (juny 2021), hi va haver una baixada notable de l’activisme, quan pràcticament van desaparèixer de la societat els símbols que representaven la nostra lluita (llaços grocs i estelades).

Si amb posterioritat a l’amnistia no som capaços de forçar un camí clar cap a la independència, anestesiant l’activisme haurem perdut bous i esquelles endebades.