Pressió directa al Règim del 78

Les expectatives aixecades la setmana passada amb l’anunci de la conferència a Brussel·les del president Carles Puigdemont no han decebut ningú. Després dels acords de nyigui-nyogui assolits per l'elecció de la Mesa del Congrés per part dels partits independentistes, tothom estava pendent (els d’allà i els d’aquí) de quines serien les exigències que posaria sobre la taula el líder de Junts, per donar suport parlamentari a una investidura presidencial espanyola.

Puigdemont, amb una claredat diàfana, ha volgut deixar ben palès que encara som molt lluny de parlar de negociacions. De vell antuvi, s’ha de crear un escenari que reuneixi unes condicions que ara mateix no existeixen. Entre d’altres coses, aquestes condicions giren al voltant de la criminalització que fa l’Estat del moviment independentista, amb una obstinada persecució per terra, mar i aire. Per afavorir l’arribada a aquest nou escenari, considera imprescindible l’aprovació d’una àmplia llei d’amnistia que permeti l’aturada en sec de l’acarnissada repressió que pateixen milers de catalans per part dels poders policial i judicial espanyols. Uns catalans que el seu gran “delicte” ha estat i és, recolzar i donar suport a l’objectiu comú d’alliberament de Catalunya com a nació.

Els històrics incompliments respecte dels compromisos assumits i signats pels responsables polítics espanyols dels governs de torn fan que la desconfiança per part de Catalunya sigui de gat escaldat. Per aquest motiu, segons Puigdemont és indispensable que qualsevol compromís es compleixi en avançada. Això vol dir que aquesta llei d’amnistia hauria de ser efectiva abans de poder parlar de negociar cap condició que contingui com a contrapartida, el suport a la investidura d’un president espanyol.

Les reaccions a la seva compareixença no s’han fet esperar i són variades. Des de la mateixa caverna política espanyola hi ha qui ho veu (PSOE) com un apropament a una possible entesa, tot i que han passat de puntetes respecte de la trobada amb Yolanda Díaz a Brussel·les. El PP, en canvi, anuncia que recorreran al Tribunal Constitucional si s’aprova la llei d’amnistia.