Ara que ja ben enfilem el setembre, a Tàrrega això vol dir dues coses: que comença el nou curs escolar i que ja ha passat la Fira del Teatre. Repescant algunes cròniques i notícies sobre aquesta edició de l’esdeveniment, faig cap a unes declaracions de l’Anna Giribet, la directora artística de FiraTàrrega, en què anunciava com seria la d’enguany. En unes paraules que recollia el cronista Oriol Puig Taulé a la revista cultural Núvol, tot parlant de la programació prevista, Giribet afirmava: “Serà una Fira per a tothom: per al hípster i l’expert, per al no expert i les famílies, i fins i tot per als solters.”

Aquesta descripció per categories de les diferents tipologies de públic em va fer pensar en la relació públic-esdeveniment i, estirant una mica els conceptes, en l'espai construït versus usuaris o ciutadans. Però rebobinant una mica i reprenent el fil del que deia Giribet, em venia al cap com han anat canviant els assistents a la Fira al llarg dels anys. Potser només és una sensació personal deformada, paral·lela a l’envelliment o maduració particular, però de la meva adolescència recordo la imatge –és veritat que més aviat en certs contextos– de molta presència de punkis amb gossos. És una tipologia de concurrència que, si bé no ha desaparegut, es nota que s’ha reduït notablement amb el pas dels anys. Suposo que res no és casual i que, com moltes altres línies mestres, deu haver estat una transició acomboiada per una determinada acció dels diferents estaments directius al càrrec.

Sigui com sigui, el fet d’haver aconseguit obrir encara més la Fira a públics diferents, a evitar un enquistament amb certa tipologia social, de ben segur que ha estat un encert organitzatiu i conceptual. La transversalitat és sempre positiva i més en una cita cultural que pretén ser rellevant i massiva; amb un còctel entre entreteniment, cultura, pedagogia de les arts escèniques i aposta per la innovació.

Si els diferents programes de la Fira i el disseny dels espais, esdeveniments i protocols ens ha dirigit cap aquesta situació, vol dir que l’entorn o condicions físiques d’un lloc tenen una influència determinant en la gent que l’habita o l’utilitza. De la mateixa manera que l'ecosistema de la Fira ha anat moldejant l'usuari que ve a visitar-la, també podíem creure que la resta de l'any la ciutat és capaç d'atraure un determinat tipus de ciutadà o visitant. I és que entre les moltes virtuds d'aquest important esdeveniment cultural és la imatge de modernor, d'innovació i de cultura –a vegades, fins i tot, contracultura– que ha projectat de la ciutat de Tàrrega. Més enllà de la importància que el sector agroalimentari té en l'imaginari de totes les terres de Ponent, el teatre és una potent centrifugadora que trenca estereotips. Capaç de portar tot d'artefactes i personatges absolutament urbanites, a alguns dels quals els deu fer mandra de sortir cap a la ruralia a fer una sorprenent expedició per la Figuerosa. I que, en les seves paraules, tot això vist i viscut sigui "lo más".