Si en els darrers temps heu afrontat obres a casa o en algun moment heu pensat d'instal·lar plaques solars a l'edifici on viviu, segur que algú us ha parlat dels fons Next Generation. Està més de moda que el TikTok a les escoles i podríem dir que és l'ingredient que porten totes les salses. Amb aquest nom tan pompós ens referim a un ampli grup de subvencions, vinculades a la Unió Europea, que estan enfocades a la rehabilitació tant d'habitatges com de barris sencers. Van ser aprovades com a estímul econòmic anticrisi després de la pandèmia i tenen un caràcter tan extraordinari que difícilment es repetiran. 

És cert que, per les quanties elevades, han suposat una bona injecció d'adrenalina al món de la construcció, sobretot per als industrials que es dediquen a fer les instal·lacions de sistemes renovables. Penso que, sens dubte, han provocat una millora del parc edificatori general, així com també han evitat un greu crash després dels confinaments. No hi ha setmana que, al nostre despatx professional, no ens en facin consultes; amb la qual cosa s'entén que la mesura ha calat amb èxit.

En aquest moment els preus dels lloguers i dels pisos ratllen rècords històrics. A més, la inflació i els costos dels materials estan a la banda alta, cosa que propicia que alguns es preguntin si és moment o no de fer una inversió immobiliària. En aquest cas, confio en el criteri de l'economista Fernando Trias de Bes (diari Ara 29/01/23): "Si és per casa teva, la resposta és clarament que sí." Ho argumentava dient que, si bé el càlcul mensual de la hipoteca pot arribar a ser més alt que un lloguer, els diners que hi destinis finalment són tot estalvi. I és que si algun dia ens venem la propietat en qüestió, podem recuperar –i segurament incrementar– el capital inicial. Amb poques inversions passa això. 

El fet és que, especialment a les grans ciutats o als indrets turístics, la tendència és a l'encariment sense retorn de l'habitatge, perquè ja no tenim de referència els nostres sous, sinó els dels nostres veïns europeus. Una situació altament injusta per a qui vol accedir al mercat, però suculenta per als propietaris.

Especialment pel que fa als joves, tenim un gravíssim problema de manca d'habitatge assequible, que afecta les grans urbs pels preus prohibitius, però també les ciutats petites i pobles, per manca d'oferta o voluntat de vendre. Per això, és important incorporar habitatges a l'oferta: si es fa bé, en la majoria dels casos tindran sortida i seran un rendiment fix i segur per als inversors o propietaris.

A nivell pràctic, és important tenir els edificis ocupats i en bon estat per a mantenir el valor del nostre patrimoni particular, però també per a garantir una ciutat socialment equilibrada. És per això que cal aprofitar totes les oportunitats que passen, com la dels fons Next Generation, que potser trigarem dècades a tornar a veure. Qui els aprofiti, els podrà gaudir ara; qui deixi passar el tren, els pagarà igualment amb impostos i retallades els següents anys de penúries i constriccions si, malauradament, tot aquest vocabulari finalment tornés a escena.