Llegeixo a La Vanguardia que un arquitecte francès, Maxime d’Angeac, ha ressucitat l’Orient Express, el mític tren que des de 1883 anava de Londres o París cap a Istanbul. Era un tren del luxe, que passava per Munic, Viena, Bucarest o Belgrad i que també va ser conegut com a tren dels espies, ja que segons el cronista Stefan Zweig: “Durant una època, s’hi podia viatjar tan sols identificant-se amb una targeta de visita.”

La primera etapa de vida d’aquest tren va des de la fundació al 1883 fins al 1977. Després va tenir una segona etapa de funcionament i, fins i tot avui dia, hi ha diverses companyies que, amb alguns vagons originals restaurats, en fan part del recorregut amb un caire absolutament turístic. Amb tota aquesta història al darrera, ara s’anuncia que l’empresa Accor Group ha encarregat a l’arquitecte d’Angeac un redisseny del tren, que buscarà recrear-ne l’esperit luxós i exclusiu amb les comoditats del segle XXI. Per exemple, es diu que enlloc de deu camarots per vagó amb un únic lavabo, se’n faran tres amb un lavabo per a cada un, més d’acord amb els estàndards vigents. 

Aquesta és una ruta famosa no només pel cinema, sinó també per la literatura, ja que fou escenari de l’Agatha Christie i el seu detectiu Hercule Poirot. Veient, doncs, aquest precedent tan encoratjador, i pensant que venen eleccions, algú podria tenir la temptació de traslladar aquesta idea de glamour a un altre tren molt més proper i necessitat d’atenció. Parlem d’una línea fèrria inaugurada el 1860 i que unia Manresa i Lleida, passant per Tàrrega. Un tren ara també moribund i que li convé un impuls decidit. Per bé que sabem que és una infraestructura propietat d’Adif i que l’opera Renfe, cosa que arrosa tota esperança, també podria arribar a tenir una pàtina literària. Per exemple, jo el batejaria com a Ponent Express i proposaria que l’escriptor Pep Coll, que ja va escriure L'abominable crim de l'Alsina Graells –a més d’altres novel·les negres exquisites com Dos taüts negres i dos de blancs– pogués ser la ploma que envernissés d’un cert imaginari literari una nova fase del tren Lleida-Tàrrega-Barcelona.

Ja s’ha dit que el nou Orient Express el presentaran l’any que ve a París, coincidint amb els Jocs Olímpics i, segons l’arquitecte Maxime d’Angeac, serà un “projecte únic i icònic, una espècie de concentrat de fantasia decorativa i històrica”. Per contra, amb la nova vida del nostre Ponent Express, ens podríem ajustar els luxes i estalviar-nos les làmpades art decó i els sostres voltats. M’hi jugo un pèsol que la majoria dels futurs usuaris ben bé es conformarien que arribés a Barcelona una mica més ràpid que a finals del segle XIX.