La solució és al Parlament

En ple debat de si anar a votar o no, sorgeix un ventall d'opcions importants, no pel seu nombre sinó més aviat per la seva transcendència: abstenció; blanc; nul. D'entrada i des del meu punt de vista, no anar a votar (abstenció) no és una opció. Voldria aclarir que l'abstenció a la qual faig referència és a banda de la sistèmica (la dels apàtics), aquella que conviu de manera natural a la societat. L'abstenció que ens ocupa (la dels emprenyats), és una manera de desentendre's de la política per demostrar, i segurament amb raó, que no s'està d'acord amb el resultat de l'acció política, o millor dit de l'acció dels polítics. Amb aquesta diligència és difícil demostrar l'emprenyament perquè es barreja amb l'altra abstenció (sistèmica).

El vot blanc tampoc indica clarament estar fastiguejat. Pot donar a entendre que tot i la voluntat clara de votar, no hi ha cap candidatura que ens faci prou pes com per donar-li la confiança.

El vertader vot que indica una disconformitat amb l'acció política concreta dels nostres representants és amb tota seguretat el vot nul. Aquest és quan es posa dins del sobre electoral més d'una candidatura política, o bé alguna papereta que no es correspon amb les opcions presentades.

Com diu el nostre enunciat, des d'una perspectiva independentista el nostre objectiu (Independència) no es dirimeix pas al bell mig de l'altiplà madrileny. Allà, des de l'extrema esquerra fins a l'extrema dreta, només es desviuen per protegir la santificada unitat d'Espanya. Els minsos escons "sobiranistes" que es podrien aconseguir (actualment 23), poca cosa hi tenen a fer dins de les 350 poltrones que vertebren l'hemicicle.

On veritablement hem d'esmerçar esforços és a les eleccions al Parlament. És només a l'hemicicle català on podem aixecar la suspensió de la declaració d'Independència, amb una estratègia concreta: que Junts, ERC i CUP siguin capaços d'estructurar una única llista electoral transversal. Amb els electors votant-la massivament, s'aconseguirien fàcilment 70 diputats, component un únic grup parlamentari.