El tornareu a malbaratar?

Davant de cada nou embat electoral, sempre es repeteix la mateixa disjuntiva: a qui he de votar? Des d'un prisma purament sobiranista, quan els partits anomenats independentistes gaudien d'una confiança a prova de bombes per part de l'electorat afí (això quasi pertany al paleolític), la decisió de votar una determinada caterva política no plantejava excessiva complexitat. Llavors, cada candidatura tenia la seva parròquia més o menys fidel. 

La situació, però, ha fet un gir considerable. Des d'aquella candidatura transversal denominada Junts pel Sí del 2015 que va fer possible preparar el caldo de cultiu que va permetre la consecució del referèndum de l'1-O, posteriorment una sèrie de circumstàncies adverses (suspensió de la DUI, presó, exili, 155...) han propiciat que els partits cridats a culminar el procés de la Independència es mirin de reüll i es considerin adversaris polítics. 

D'aquí que ara l'electorat independentista, després de fer un trànsit de vot d'un partit a un altre sense èxit, ja no sap a qui atorgar la seva confiança. De moment això ja ha provocat al país un notable augment (28%) de l'abstenció i un espectacular increment (65%) del vot nul i blanc en les darreres eleccions municipals.

És lògic doncs que davant les urnes del 23-J, aquest dilema del vot pugi dramàticament. D'una banda tenim l'opció de donar el nostre suport a les candidatures independentistes que concorren a la contesa electoral. Però com empraran aquest suport? Tornaran a propiciar un govern unionista? Tornaran a recolzar pressupostos? O per contra, utilitzaran tot el seu potencial polític per fer ingovernable un Estat que ens té segrestats? Veritablement si no és per fer això darrer, hom s'hauria de plantejar inexorablement altres opcions. 

Com ara conrear una acció amb perspectiva de futur, fent una abstenció activa (vot nul amb la papereta de l'1-O) dirigint un missatge clar a Junts, ERC i CUP: el nostre vot és perquè implementeu la Independència i només el tindreu quan sigueu capaços de confeccionar una sola llista electoral unitària.