Ja hi tornem a ser

Quan encara cuegen els pactes municipals postelectorals, els desvalguts ciutadans tornem a ser cridats a les urnes per "decidir" (ja sabem que no), qui haurà de portar les regnes d'un Estat que des de fa segles té captiu el nostre país. 

Com a catalans que aspirem a ser lliures, d'entrada no sembla que tingui sentit estar presents en un espai (Congreso de los Diputados) on la nostra veu és menyspreada i vilipendiada. Al capdavall, és molt significatiu que davant mateix de les columnes de l'entrada principal hi hagin les estàtues de dos lleons, donant a entendre que a dins ens esperen els altres, els de carn i os.

La veu dels savis ens diu que mentre estiguem (obligats) administrativament dins de l'Estat imperial, hauríem d'ocupar els 48 escons (13%) que corresponen a Catalunya. En la darrera legislatura, 23 escons (6%) pertanyien a partits independentistes, amb una missió ben clara: intentar donar una empenta al nostre procés d'alliberament nacional. A hores d'ara, tot el que s'ha aconseguit a Madrid és donar aire (investidura, pressupostos) als nostres carcellers, perquè no perilli en cap moment la consagrada unitat d'Espanya. 

Amb tot, encara hi ha qui gosa treure pit de la tasca feta al Congreso. És el cas de la secretària general adjunta i portaveu d'Esquerra Republicana, Marta Vilalta, que en una piulada ha dit que està molt satisfeta de tot el que s'ha aconseguit: "els presos polítics són a casa; hem eliminat el delicte de sedició; hem apujat les pensions; hem fet la llei audiovisual pel català a les plataformes; hem fet la llei de l'habitatge..." 

No neguem en absolut totes aquestes millores, però a canvi de què? A canvi d'una barruda anestèsia del procés independentista. Des de totes les talaies han volgut fer creure a tot l'Estat i al món la falsedat de que Espanya ja té resolt el conflicte polític que manté amb Catalunya. 

Si tot el que es pot fer al "circ dels lleons" és mostrar vassallatge, potser ens hauríem de plantejar canviar d'estratègia.