Tots són legals, però... són tots legítims?

Qualsevol elecció que es preï sempre consta de dues parts: la de les urnes populars en què podem participar els electors censats, i l’altra urna més elitista en què només poden votar els elegits en les urnes anteriors. Bé, hem d’excloure d’aquesta disposició, les eleccions a president de la República (cap d’estat), que és directa. No obstant això, a determinats llocs no es el cas. Al cap de l’Estat espanyol, només el va votar el colpista dictador Francisco Franco. 

Aquestes dues parts de que parlava, consuetudinàriament no és gaire present en la consciència del votant. Hom pensa que el seu vot és determinant i que va a missa. Res més lluny de la realitat. Quan passem a l’urna elitista, el nostre vot compta igual que un zero a l’esquerra. Què vol dir això? Que en la cursa dels pactes per elegir l’edil en cap a l’Ajuntament de Tàrrega, el nostre vot no es té en consideració. 

Si entrem de ple en el que es coneix com “l’aritmètica parlamentària”, amb els números a la mà, a Tàrrega no hauria de ser tan complicat el trànsit per la senda dels acords. Segurament ens avindríem a pensar que legalment hi pot haver diverses fórmules per acordar un equip de govern, però potser també coincidiríem a opinar que no totes es poden considerar legítimes. 

Posant en marxa el pactòmetre amb possibles aliances tenint en compte que 9 és el llindar de la majoria absoluta, trobem les cinc següents: Junts+ERC+CUP (16); Junts+ERC (13); Junts+CUP (11); Junts+PSC (9); ERC+CUP+PSC (9). Des d’un prisma eminentment independentista que no podem deixar de banda a tenor dels resultats (94,11% a favor), les dues darreres opcions no entrarien en la definició de legítimes. 

Tanmateix, a les eleccions municipals si no hi ha una llista o un pacte amb majoria absoluta a favor, es proclamat alcalde el regidor que encapçala la llista més votada. Això dona naixença a un altra possibilitat: que es faci tangible alguna abstenció en la votació que impedeixi aquesta majoria absoluta. 

Ja hem viscut una legislatura en la qual amb el fals relat d’una candidatura d’esquerres hem entrat de ple en una anestèsia quasi generalitzada de l’activisme independentista a la nostra ciutat. Amb les eleccions generals a tocar, no ens podem permetre més anestèsia.