Recordem moments importants

La ciència que estudia la naturalesa ens ha revelat que els elefants disposen d’una extraordinària memòria, molt necessària per aconseguir sobreviure en les llargues travesses que efectuen en les sabanes africanes. Tanmateix, també ens descobreix la ínfima memòria que tenen els peixos.

Ara que s’apropen eleccions municipals és bo, per tenir un òptim criteri electoral, recordar el succeït al llarg d’aquests quatre anys a la casa consistorial de la nostra ciutat. Per posar-nos en antecedents, començarem per rememorar el resultat electoral de 2019 pel que fa al nombre de regidors obtinguts per les diferents candidatures: Junts 7; ERC 5; CUP 3 i PSC 2. Analitzant-ho amb mirada sobiranista, resulta que dels 17 regidors que composen l’arc municipal, 15 són independentistes i 2 netament espanyolistes. Per aquest motiu, costa d’entendre la composició de l’equip de govern de la ciutat, on estan representats 8 membres independentistes i 2 unionistes.

El primer despropòsit ja es va produir el juny de 2019 en el ple de constitució del nou ajuntament. D’entrada i molt important, es fa efectiva la renúncia per motius personals de l’alcaldable d'ERC, Òscar Amenós. Encara ara cuegen els veritables motius de la seva renúncia. Pel que es va veure i sentir en aquell ple, pesava molt les desavinences entre Junts i ERC, per la qual cosa l’alcaldable nouvinguda d’ERC va haver de ser escollida amb els dos vots necessaris dels regidors del PSC (PSOE), on el seu primer secretari l’any 2017, Miquel Iceta, havia justificat l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola contra les institucions catalanes.

En un principi el suport dels regidors del PSC (PSOE) només s’establia de manera externa, però amb l’entrada d’algun dels seus membres al Consell Comarcal de l'Urgell, ja s’albirava el que posteriorment va succeir: una recollida de “beneficis” en forma de dues regidories dins l’equip de govern.

Com es diu habitualment, “posem les cartes damunt la taula”. No pot ser que els 5.280 vots independentistes (74%) obtinguts el 2019, estiguin condicionats pels 859 vots espanyolistes (12%) i se’ls atorgui un protagonisme no aconseguit a les urnes. Aquí hi ha quelcom que falla i no és precisament el votant. 

Ara que ja s’oloren les urnes, demanem als electors la robusta memòria d’elefant, enfront de l'anèmica de peix.